MARC ARGEMÍ

La conjura dels desinformats

[Per Marc Argemí, periodista]

Desinformar: alterar la imatge de la realitat, a través de mentides, mitges veritats, filtracions interessades i altres trucs, com a mitjà per obtenir algun avantatge (propaganda), o per amagar alguna realitat (censura). Una pràctica en la qual podem trobar polítics, mitjans de comunicació, activistes i governs. El que potser obliden els polítics, mitjans, activistes i governs que practiquen la desinformació és que no resten immunes de caure ells mateixos en les seves pròpies desinformacions. I massa sovint oblidem els particulars, els ciutadans, que tota aquesta atmosfera de desinformació existeix, en part, per la nostra pròpia responsabilitat. De vegades preferim estar desinformats a saber la veritat. Perquè és més còmode no reconèixer una equivocació. Perquè és menys humiliant no reconèixer que potser l’altre ha tingut raó. O que potser tinc una part de la raó, però l’altre en té una altra, i que han d’encaixar les peces. Que potser la realitat no és com m’agradaria. De vegades, la desinformació la generem els ciutadans com a mitjà en la defensa d’uns ideals que ens semblen molt legítims. I sí, ens desinformem a demanda, per poder decidir a plaer, i anar a dormir encantats d’haver-nos conegut a nosaltres mateixos.

“No és res personal, són només negocis”, diu Michael Corleone al seu germà Sonny quan li proposa d’endegar una campanya de premsa per destrossar un adversari del clan familiar. Els germans Corleone, protagonistes de The Godfather, no disposaven de xarxes socials ni diaris digitals, però donaven a la comunicació pública una utilització sinistra, que ha esdevingut una plaga: desinformar per obtenir rèdit davant d’un altre.

La desinformació està sobrevivint gràcies a petits guanys que pensem trobar-hi –res personal, només negocis–, i està facilitada per tota una indústria digital propagandística de la versemblança, on l’important no és que les coses siguin certes, sinó que només cal que ho semblin. Les xarxes bullen i són posades a bullir per pràctiques periodístiques de clickbait barrejades amb un activisme visceral que redifon dades i missatges sense contrastar, generant l’efecte d’estimular les vísceres d’altra gent, que al seu torn redifonen, activant una bola de neu de desinformació. El desmentit mai no pot seguir el ritme ni pot arribar als mateixos racons on ha arribat la mentida, perquè genera menys sensacions, no dona un cop a l’estómac.

Tot això ve a tomb de l’espiral informativa que està arrossegant tothom en el debat polític. Sembla que estiguem en una conjura dels desinformats. Una conjura col·lectiva. Tots plegats d’acord a matar la realitat i repartir-nos-la cadascú al seu gust, amb la il·lusa creença que estarem tots millor si tots vivim en realitats paral·leles a mida dels nostres prejudicis. Però estem posant una mala peça al teler. Sobre la desinformació, per exemple, és molt difícil que creixi la confiança, que en el mercat polític és possiblement l’ingredient del qual anem més mancats. Sobre la desinformació, per contra, poden generar-se coses molt pitjors que una simple fake. Perquè les fake news no tracten simplement d’alterar la nostra percepció de la realitat, sinó de despertar i estimular l’odi, la por, el ressentiment, el prejudici… per portar-nos a prendre decisions des de les vísceres i no des de la racionalitat. Em refereixo, per exemple, a com la desinformació banalitza la realitat i la iguala a invencions interessades; em refereixo als fenòmens de pànic moral, la reacció col·lectiva contra un grup social basant-se en una percepció falsa o exagerada del seu comportament, que es considera una amenaça contra els valors de la societat.

El combat contra els alts nivells de desinformació ens interpel·la a tots. La percepció de la realitat és sempre perfectible, precària, provisional, incòmoda, polièdrica, sorprenent, i en constant evolució. Suposa un esforç enorme estar informats, però no ens el podem estalviar.

Que no sigui que, molt queixar-nos de la premsa i dels polítics, però bé estiguem empassant-nos mentides, fent passar bou per bèstia grossa, mentre juguin a favor dels nostres negocis, de les nostres opcions polítiques.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top