[Per Jaume Barberà]
Durant dinou temporades, entre 1949 i 1968, el setmanari Sabadell Deportes va sortir puntualment cada dilluns per explicar les notícies relatives a l’esport sabadellenc. En aquella època, a Barcelona hi havia dues publicacions esportives: el diari El Mundo Deportivo i el setmanari El Once. Aquest darrer, impulsat pel dibuixant i humorista Valentí Castanys, tractava la informació esportiva en clau d’humor, tal com havia fet el Xut!, el mític setmanari humorístic d’abans de la guerra.
Tot i que es vivien els anys de la tristor, els esports a Sabadell anaven prenent embranzida. Futbol, ciclisme, natació, basquet o boxa –aleshores considerat un esport noble– donaven alegries als seus respectius aficionats. Semblava que un periòdic o gaseta que informés del món de l’esport sabadellenc tindria l’èxit assegurat. Aquest va ser el pensament del senyor Jaume Llargués i Sabatés, que, partint de zero però amb entusiasme i l’ajuda de companys i amics, va crear Sabadell Deportes.
Portada del primer número de ‘Sabadell Deportes’, pioner del periodisme esportiu a la ciutat / CEDIDA
El primer número va aparèixer el dilluns 3 de gener del 1949. Era un exemplar de vuit pàgines amb informació esportiva que concernia només Sabadell. Conscient del tarannà del públic a qui es dirigia, al paper s’hi va publicar el següent: “Generalment el lector-esportista, o l’esportista-lector, és menys exigent que l’habitual lector de diaris no esportius, en canvi és més apassionat, doncs sempre és part interessada d’alguna ressenya o escrit que parli del seu equip o esportista preferit”.
En un exemplar de gener del 1949, un article parlava dels millors esportistes de Sabadell de l’època. Els anys de la fam, Sabadell ja comptava amb campions en diferents esports com: Albareda (escacs); Sant (ciclisme); Cañadell (bàsquet); Serra II (natació); Martínez i Viaplana (boxa) o Velasco (futbol). Aquell any, el Centre d’Esports va baixar a Segona.
Durant els seus 19 anys d’existència es van publicar 1.003 exemplars: 825 a la primera etapa (1949 1965) i 178 a la segona (1965-1968). La llengua era el castellà, encara que en els últims anys també hi va haver petites seccions en català.
Els primers articles anaven signats per noms tan suggeridors com: Zas, Pitoli, Nilipo, Zigzag, Ba-lon, Sprinter, Hispanus, Klapy, Germà, Tit o Pas-tor, etc. Més tard i a la segona etapa ja hi havia noms i cognoms com J. Juliana, Cyrano, Juan-Agustín Casas o els germans Jaume i Josep Costajussà. Jaume Llargués i Sabatés era linotipista del Diari de Sabadell. La seva afició als esports i l’auge que anaven prenent a la ciutat el van esperonar a crear Sabadell Deportes. Les primeres edicions van sortir del mateix Diari de Sabadell. La modèstia i precarietat de les condicions d’inici feien que no hi hagués ni redacció ni adreça determinada. Les notes, originals, escrits o fotos s’havien d’entregar a l’Euterpe en un sobre tancat i a l’atenció de Sabadell Deportes.
Quan Llargués, uns anys després, es va convertir en empresari obrint la seva impremta, la publicació del setmanari va passar a fer-se íntegrament al seu taller. Just quan Sabadell assolia la més alta distinció de l’esport amb el títol de Ciudad piloto del deporte español, els problemes econòmics van fer tancar el setmanari. El darrer número va sortir el 15 de juliol del 1968. L’editor s’acomiadava així: “Sabadell Deportes ha estat modest i, com a tal, amic de tots, però especialment dels que com ell, vivien sense tenir de tot. En fi, de moment, Sabadell Deportes se suspèn. Aprofitem, mentrestant, per donar les més expressives gràcies a aquesta ciutat, la més esportiva d’Espanya, al títol tan justament reconegut, suposem que també hi hem col·laborat.
