JOAN MARCET

Sobre la participació electoral

[Per Joan Marcet, professor de Dret Constitucional]

Ja des d’abans de la dissolució de les Corts Generals davant la impossibilitat d’investir un nou Govern, s’alçaven veus sobre la repercussió que en la participació podria tenir la nova convocatòria electoral, prevista per al 10 de novembre. En la immensa majoria dels casos es feia la premonició d’un clar increment de l’abstencionisme i s’al·ludia a la frustració i a la desmobilització, principalment de l’esquerra.

És clar que no falten motius per un cert grau d’emprenyament cap a uns partits i uns dirigents polítics que no han estat capaços de fer funcionar les institucions. El bloqueig, les desqualificacions personals, la manca de confiança, fins i tot l’interès partidista, han primat per sobre de l’interès general que hauria de prevaldre sempre en l’acció política. Però la realitat és la que és, i sense necessitat d’assenyalar culpables, ens veiem abocats a unes noves eleccions generals, que no desperten entusiasme, però tampoc haurien de fer-nos caure en la indiferència. Com sempre que hi ha unes eleccions, la ciutadania s’hi juga més del que a vegades es pensa.

No deixa de ser preocupant que aquells que més parlen i auguren, des del primer moment, una baixa participació en les eleccions de novembre siguin els sectors polítics i mediàtics de la dreta. Com quasi sempre, el vot conservador i de dretes està més mobilitzat, especialment després de les derrotes sofertes en les eleccions d’abril i maig. Només cal veure la distribució territorial històrica de la participació, sigui a Sabadell, a Barcelona o a les diferents comarques o circumscripcions electorals. Les zones on el vot a la dreta és majoritari són tradicionalment zones d’alta participació, en comparació a les àrees on el vot es dirigeix majoritàriament a les forces d’esquerra que comptabilitzen quotes d’abstenció més elevades.

Si la insistència i promoció del desànim i la desafecció polítiques, que pot portar a una baixa participació electoral, és comprensible que es produeixi des de les forces polítiques i des dels mitjans situats a la dreta, ja que els acaba beneficiant electoralment, sembla més preocupant que massa sovint s’alcin també veus atiant la desafecció i la no participació des de sectors i mitjans de comunicació que es reclamen de l’esquerra. Només el vot ens iguala a tots els ciutadans i ciutadanes, i per això la participació electoral és una obligació política i ètica.

Hi ha pocs països on el vot sigui obligatori. De fet, en el nostre entorn, només a Bèlgica, Grècia i Luxemburg existeix el vot obligatori. I més enllà, en països tan allunyats com l’Argentina o Austràlia. S’ha teoritzat en algunes ocasions que abstenir-se és una altra forma de participar. I això que pot ser veritat des d’una òptica d’anàlisi acadèmica, és molt més que discutible des de la perspectiva cívica i política. Com s’ha apuntat ja, el vot d’un jubilat, d’un treballador manual, d’un jove o d’un servidor públic val exactament el mateix que el d’un director de banc, d’un gran empresari o d’un rendista. Per això des de l’esquerra política i mediàtica crec que caldria promoure la participació, no caure en la trampa d’abonar el desànim i el descrèdit de la política que només beneficia les opcions conservadores.

El proper 10 de novembre tornem a tenir, doncs, l’oportunitat de decidir sobre el futur govern d’Espanya. Una important participació és no només desitjable, sinó convenient per als reptes de tot tipus, econòmics, socials i polítics, als quals haurà de fer front el govern que sorgeixi de les urnes. Del Brexit al canvi climàtic, del diàleg sobre Catalunya fins a les pensions, tot torna a estar sobre la taula. Participar políticament és un dret, però també un deure cívic i polític.

Comentaris
To Top