[Per Jaume Barberà]
El mes d’octubre del 1975 s’inauguraven els primers grans magatzems de Sabadell. El seu nom era Europrix. Ubicats en un edifici de nova planta del carrer de Gràcia, cantonada amb el de l’Escola Industrial, van ser promocionats com la gran botiga familiar de la ciutat. Per calmar els ànims dels comerciants del centre, que temien un impacte negatiu a les seves vendes, es posava com a exemple l’excel·lent convivència que hi havia entre els grans centres comercials d’Europa o dels Estats Units i les botigues especialitzades que els rodejaven.
Les actuals galeries Gràcia de Sabadell / ÓSCAR ESPINOSA
Feia uns mesos que s’havia aclarit un dubte popular, no seria El Corte Inglés; que trigaria, encara, més de quinze anys a arribar. Per aixecar aquell nou edifici va ser necessari enderrocar-ne un altre, antic i vistós. La planta baixa del qual acollia l’establiment Comercio General de la Confección.
El febrer del 1974, en un article del Diari de Sabadell es podia llegir: “Este magnífico chaflán de les calles Gracia-Escuela Industrial está condenado al derribo; a mayor abundamiento la empresa encargada del servicio así lo anuncia en el cartel adosado a la fachada. La ‘vox populi’ hace correr el rumor que unos grandes almacenes construirán en este estratégico enclave comercial una sucursal de su establecimiento de la Plaza de Cataluña… pero lo mismo se comenta del futuro derribo del inolvidable conjunto de los Campos del Recreo, en plena Rambla. Noticia que en ningún caso ha podido confirmarse”.
Europrix, SA, com si fos una arriscada aventura, acabaria malament. Va passar al Fons de Garantia de Dipòsits d’Establiments Bancaris l’any 1982 i el juny del 1984 va presentar sol·licitud de fallida voluntària, amb un passiu de 7.500 milions de pessetes. Les coses no havien anat bé. Més que les coses, la conjuntura bancària. Europrix pertanyia al holding Europrix-Catalsa participat en un 58% pel Banc Industrial de Catalunya i en un 38% pel Foment Industrial Català, ambdós del grup Banca Catalana, la resta eren petits accionistes.
La fallida del grup Banca Catalana, l’any 1982, va arrossegar Europrix. Es va parlar, però, de gestió defectuosa i de gegant amb peus de fang. Altres empreses del mateix grup bancari se’n van sortir ben airoses. Una altra vegada, la història es repetia. Emblemàtics magatzems com Can Jorba, El Águila o El Siglo també havien acabat malament.
Es va parlar, però, de gestió defectuosa i de gegant amb peus de fang.
L’inici d’Europrix s’ha de buscar a Andalusia. Allà, a mitjan seixanta s’havia creat la companyia GICOS, SA, que tenia centres de venda a Sevilla, Alcalá de Guadaíra, Dos Hermanas, Còrdova, Huelva i Algesires. Aquesta societat va passar a formar part de l’entorn del Banc Industrial de Catalunya i es va crear el holding Europrix-Catalsa, que va apostar per obrir centres comercials a poblacions mitjanes. Així, Europrix, va inaugurar magatzems a Sabadell, Terrassa, Manresa, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Vic i Vilanova i la Geltrú. L’any 1977, tot el grup disposava, entre Catalunya i Andalusia, de 17 establiments comercials, que ocupaven una superfície total de 20.000 metres quadrats i donaven feina a 700 persones.
La desfeta de Banca Catalana ho va engegar tot a fer punyetes. El mes de novembre del 1984 es va precintar l’edifici d’Europrix de Sabadell. Aquella cantonada feia pena. Un dels xamfrans més emblemàtics de la ciutat causava vergonya aliena només de contemplar-lo.
La solució al vergonyós problema va trigar tres anys a arribar. El dia 18 de desembre del 1987 es van inaugurar al mateix indret les Galeries Gràcia. En el transcurs d’un pompós acte, que va comptar amb figures del món de l’esport i de l’espectacle, van ser inaugurades aquelles noves galeries.
El nou propietari de l’immoble, Núñez y Navarro, no ho explotava particularment, ho va subarrendar a la promotora sabadellenca Xindex, que va invertir un capital de gairebé 200 milions de pessetes per dur a terme la reobertura, complint les exigències del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell. L’edifici remodelat es va llogar per parts, de manera que Galeries Gràcia, amb 48 botigues, ocupava la planta baixa, mentre que els pisos eren ocupats per oficines i empreses. El segon, concretament, destinat a les noves oficines de la Direcció General de Trànsit. Xindex també va adquirir el cinema Goya de Ca n’Oriac per convertir-lo en galeries.
