Oci i cultura

Nostàlgia d’aquell tossut, maniàtic i genial Joan Brossa

Exposició dedicada a Joan Brossa a Sabadell / VICTÒRIA ROVIRA

Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) va entroncar del tot amb la ciutat de Sabadell. I més concretament, gràcies a l’escultura A de barca, en col·laboració amb Antoni Marquès, que ha esdevingut icona del Parc Catalunya. Justament per recuperar aquells dies, com el conjunt de la seva obra, acaben d’arrencar les activitats del mes dedicat al poeta, el qual està emmarcat en l’Any Brossa que se celebra en l’àmbit català.

“És un artista amb molts de camps de cultiu”, explica l’historiador Patxi Ocio, un dels impulsors de la iniciativa. Dimarts passat es va inaugurar al Casal Pere Quart una petita exposició anomenada Abecedaris Brossa, que mostra –entre altres– el procés de creació del projecte de la vela al Parc Catalunya. “Hem recuperat un arxiu inèdit, de l’artista Antoni Marquès, amb el que s’explica com va nèixer la idea d’A de barca”, afegeix Ocio.

Estem als anys 90 i gent de la cultura com Maia Creus i Alfons Borrell tracten amb l’artista. “Ell considerava que la lletra A era un pòrtic per l’accés al llenguatge i al coneixement”, explica Creus. Borrell, pintor sabadellenc, afegeix: “Així que dibuixar aquella lletra un paper petitó. Sempre estava dibuixant en paperets, aprofitant tot l’espai amb el llapis, amb aquells dits tan gruixuts”.

L’original va ser dipositat a l’Ajuntament de Sabadell, però ara per ara desconeixen on es troba. En canvi, es pot veure una còpia a l’exposició. Finalment, el 19 de desembre de 1996, Brossa inaugurava l’escultura. I ho feia de la mà d’un altre cèlebre personatge desaparegut, l’alcalde Antoni Farrés.

“Més gran, més gran”

Borrell es trasllada mentalment fins aquell dia: “Recordo que estàvem allà, el portaven caminant del bracet… I el van emprenyar dues coses”. Quines? Per una banda, l’escultura no es va col·locar on Brossa havia triat exactament, ubicació que li donaria una major perspectiva d’horitzó. I per l’altre, la signatura de la peça. “Darrere la barca hi deia Brossa, però ell va dir ‘això és molt petit, poseu-la més gran, més gran’”, recorda entre rialles Borrell. “Era tossut, en Joan”.

Exposició dedicada a Joan Brossa a Sabadell / VICTÒRIA ROVIRA

El pintor parla del poeta amb la confiança que dóna referir-te amb ell pel nom de pila. “Tenia un morro molt dur”, segueix Borrell, “si havies quedat amb ell, et podia deixar plantat”. L’artista Toni Marquès, també organitzador del mes Brossa, recorda que el poeta “dinava cada dia fora de casa”. Sempre de franc, es llegeix entre línies. “Però alerta, sempre va ser generós i una bona persona”, matisa Borrell. “I si estaves al seu cercle, entraves in eternum”, afegeix Maia Creus.

I tot i que és sabut que Brossa tenia el seu ego, no anava d’estrella. Més aviat era una persona austera. “Sempre duia unes espardenyes velles, brutes… I no se les volia canviar mai”, recorda l’artista Toni Marquès. Com aquella jaqueta apedaçada que tampoc es volia treure mai, perquè li havia regalat en Pinyol. “Certament, era una persona molt maniàtica. Encara recordo el primer dia que vam entrar al seu taller i ens va dir: No toqueu res. Així que ens vam quedar quiets, com a pedres”, evoca Marquès.

86 poemes inèdits

L’Acadèmia de Belles Arts va inaugurar ahir la instal·lació Xarxa de Versos: el paraigua de Joan Brossa, organitzada per Papers de Versàlia, que recull 86 poemes inèdits escrits en postals i compostos per altres tants poetes. Joan Llonch i Andreu, president de l’Acadèmia, explica que les postals (amb motius francesos dels anys 70 i 80) han estat cedides per la ja desapareguda Aliança Francesa. “Reutilitzar materials és molt d’esperit brossià, a banda d’un homenatge a Albert Ferrer”.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top