[Per Josep Mercadé, periodista]
Aquesta vegada, les previsions, les enquestes, les impressions i els comentaris ho han clavat. Sembla que tothom ho veia clar menys el responsable de la maleïda i malbaratadora convocatòria electoral del 10-N. Aquesta ha estat de les vegades en què els resultats no han provocat sorpresa. Ni l’espectacular increment de diputats de l’extrema dreta. De fet, estàvem avisats que podia passar i ha passat.
Mai tant com ara la pregunta “i ara què?” és la del milió. Tots pagaríem de gust per tenir una resposta precisa que doni una mica d’esperança a aquest estat de neguit i incertesa després de conèixer els resultats de les eleccions de diumenge. Però cal pensar que davant de tota situació adversa en podem treure algun aspecte positiu. No tot és tan fosc. Per tant, que no s’espanti ningú, que segur que trobarem una sortida a aquest atzucac.
De fet, si d’alguna cosa han servit aquests comicis generals, és per treure’n una o més lliçons. La més clara és que obligarà els socialistes a reaccionar i a canviar la seva forma d’actuar. Veurem en quina direcció. També hem vist el poder de l’electorat, que no està per falòrnies i pot enviar a pastar fang una formació com Ciutadans que volia menjar-se el PP. En aquest cas concret, l’abús de la teatralitat li ha sortit una mica car.
Podem constatar, també, que els cordons sanitaris no funcionen gaire. Caldrà reflexionar sobre el fulgurant increment de Vox. El fenomen de la ultradreta no es pot deixar de banda. Cal analitzar què fa que una part de l’electorat triï aquestes opcions amb plantejaments que estan fora del marc constitucional i amenacen la convivència. La situació d’aquí no és aïllada. És una tendència en l’àmbit mundial que no es pot obviar. Farien bé molts partits polítics que tant critiquen la ultradreta de preocupar-se molt més per allò que motiva els seus partidaris. Segur que s’adonarien que alguna cosa hi tenen a veure ells en la pujada d’aquestes formacions.
L’altra lliçó que també hem après és que l’independentisme ha aguantat i millorat resultats després de la sentència i les mobilitzacions del Tsunami. Està fent petites passes per anar sumant partidaris de la causa sobiranista. S’ha passat del 39,4% de les eleccions d’abril al 42,6% de diumenge. La pèrdua d’escons d’ERC és fàcilment atribuïble a la CUP. JxCat ha sumat un diputat més en part gràcies a les trifulgues de la Fiscalia amb Puigdemont.
Tenim davant nostre un període en què caldrà ressituar moltes coses. Les eleccions ja han passat. Ara s’imposa cercar solucions que impliquen, necessàriament, una entesa.
