[Per Marta Morell, portaveu del grup municipal de Podem]
El compromís amb la difusió de la memòria històrica és una obligació indefugible de totes les administracions que tenim competències en polítiques de memòria. No pot ser d’una altra manera: Espanya és el país europeu amb més desaparicions forçoses i gran part corresponen a víctimes del Franquisme que encara no han estat identificades. Són més de 110.000 persones, una xifra que en el conjunt del món només supera Cambodja.
El compromís amb la memòria democràtica ve de lluny a Catalunya. Ho evidencien decisions com la creació de la Direcció General de Memòria Democràtica per part de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 o l’aprovació de la Llei 13/2007 de 31 d’octubre, del Memorial Democràtic, però també és cabdal el compromís dels municipis amb la seva preservació, i Sabadell, on s’han engegat diverses iniciatives en el decurs dels darrers anys, no n’és una excepció.
Una qüestió clau ha estat la recuperació de la memòria de les persones deportades als camps nazis i d’altres víctimes del nazisme. A Sabadell hi ha documentades 60 persones deportades als camps de concentració i estem compromeses a preservar la memòria de cadascuna d’elles. És per això que el proper mes de gener es farà efectiva la segona i darrera fase de col·locació de les Stolpersteine, les llambordes de memòria que recorden cadascuna de les 60 persones deportades. A més, el 25 d’abril del 2017, Sabadell es va adherir a la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai més i n’exercirà el lideratge en els propers quatre anys.
Altres línies de treball a la nostra ciutat han estat la consolidació dels Espais de Memòria, com ara l’aeroport i el polvorí de la Guerra Civil; la memòria de les persones represaliades en el segle XX, una qüestió especialment sensible en un municipi com el nostre, on s’han detectat fins a 59.000 fitxes generades per la repressió franquista; la memòria institucional municipal, en el marc de la qual hem commemorat recentment el 40è aniversari del primer consistori democràtic; la memòria simbòlica, fruit de la qual s’ha produït el necessari canvi de nom de les places dels exalcaldes franquistes Josep Maria Marcet i Antoni Llonch pel de plaça de les Dones del Tèxtil i plaça de Clara Campoamor, respectivament; o la recuperació de la memòria de la Guerra Civil a Sabadell.
Aquestes actuacions són fruit sobretot dels esforços de les entitats i persones que treballen a la ciutat en la recuperació de la memòria, però queda encara a Catalunya molta feina a fer. Tenim al davant reptes tan importants com exhumar i identificar les persones que resten desaparegudes a les fosses comunes, anul·lar els processos judicials il·legítims, fer desaparèixer de la via pública la simbologia franquista, combatre la banalització del Franquisme i el feixisme o reconèixer el dolor de totes les víctimes de la repressió, entre les quals cal destacar aquelles que foren discriminades per la seva identitat sexual o de gènere i en particular les dones, que van ser víctimes d’una submissió jurídica, social i fins i tot familiar durant la dictadura franquista.
Davant d’aquests reptes pendents, des del Govern municipal estem fermament compromeses a seguir fent memòria. És per això que ens proposem impulsar el 2020 un Pla de Memòria Històrica que potenciï i ampliï el treball realitzat en els àmbits citats, que n’obri de nous i que introdueixi la memòria històrica i democràtica associada a les dones en totes les nostres línies de treball. Perquè el record del passat és clau per construir el futur.
Nota de l’editor: El D.S. obre les seves pàgines a les opinions dels grups municipals amb representació a l’Ajuntament, que es publicaran segons ordre d’arribada i de forma equitativa.
