Del gris i la brutor als colors d’un grafit professional. La idea central d’Artefacto implica donar vida a l’espai públic de Sabadell, tot embellint indrets que actualment fan lleig: murs de construcció, parets mitgeres d’enderrocs, etc.
De fet, la vintena d’artistes urbans agrupats en torn del nou col·lectiu Artefacto ha mapejat la ciutat per detectar les parets actualment buides que puguin ser susceptibles d’acollir un mural, en el programa anomenat Murs Lliures.
Tal com explica Ramon Puig, Werens, han detectat més de 60 parets (distribuïdes arreu de cinc barris de Sabadell) en aquesta primera fase. “Plantegem fer un banc de parets lliures, que nosaltres mateixos prodríem gestionar, de forma que anéssim assignant diferents artistes d’Artefacto a cada mural i s’hi fessin obres de qualitat”, explica Werens.
Es tracta, doncs, de pactar amb l’Ajuntament un conjunt de parets on fer-hi grafits de forma legal. I que els grafiters que s’hi dediquin surtin d’aquesta borsa de joves artistes.
Converses avançades
Les converses amb l’Ajuntament estan avançades, tot i que encara no han arribat a un acord pel que fa al nombre de parts ni l’assignació econòmica. Membres d’Artefacto s’han reunit en diverses ocasions amb la regidoria de Cultura (la darrera vegada, aquesta mateixa setmana) i els han fet entrega del document amb les parets.
El regidor Carles de la Rosa explica que “des de l’Ajuntament som sensibles a l’art urbà i concretament a l’àmbit del grafit. La nostra intenció és posar en marxa una eina que reculli els murs que hi ha ara pintats a la ciutat i que faciliti la feina dels artistes”. El màxim responsable de Cultura afegeixque “ara, amb els grafiters constituïts en associació això serà més senzill. Haurem de valorar les possibilitats que tenim com a administració i ens haurem d’asseure amb el col·lectiu d’artistes per anar concretant col·laboracions futures”.
Werens, per part seva, defensa el projecte amb vehemència: “No només és interessant per nosaltres com a artistes, sinó que és molt bo pel conjunt de la ciutat: Mantenim els murs estèticament atractius, reduint les pintades vandàliques i deixant-los lliures de publicitat”.
Disminució de ‘tags’
De fet, un dels puntals del projecte és que l’augment de la qualitat artística i embelliment de l’espai públic fomenta la disminució de tags (enteses com les firmes ràpides amb l’esprai, sense qualitat artística destacable).
Ramon Puig afegeix que cal descentralitzar la pràctica del muralisme, arribant a tots els barris, especialment els més perifèrics. “Fomenten la cohesió social”, destaca, ja que toca polítiques públiques de cultura, joventut i espai públic i la col·laboració de les associacions de veïns i veïnes.
Tres tipus de ‘murs lliures’
1. Murs d’obra: Els murs que alcen les empreses constructores. Estan cridats a desaparèixer, ja que una vegada acabat l’edifici, s’enderroquen. Artefacto proposa destinar-les als més joves, de forma que puguin aprendre i practicar, tot fent murals efímers (repintables al d’un mes).
2. Parets mitgeres: Tan habituals quan s‘enderroca algun edifici i queden a la vista els esquelets de les parets veïnes. Es dedicarien a artistes consolidats.
3. Grans blocs: Són parets de grans dimensions en barris amb menor cohesió social, que es pintarien en el marc d’un festival internacional (encara en estudi).
