Els ciutadans volem sentir-nos segurs i que la delinqüència es mantingui a ratlla, i alhora volem que l’exercici de la força per part de les forces policials sigui la mínima estrictament necessària. Entremig, cal preservar tant la integritat física i la salut dels agents com la dels potencials detinguts. Aquesta setmana el ple municipal ha aprovat l’adquisició de pistoles Taser per a la Policia Municipal de Sabadell, i creiem que ha estat una decisió inoportuna i més política que tècnica.
Inoportuna, perquè les Taser no són instruments innocus (Reuters els atribueix 1.000 morts des del 2000 als Estats Units), no s’ha demostrat que disminueixin la conflictivitat en les detencions, i a Sabadell no es registra un nivell de violència que ho faci necessari. I inoportuna, també, perquè el debat de l’ús de la força ha estat present arran dels aldarulls posteriors a la sentència del judici de l’1-O, i tot i que la Policia Municipal de Sabadell no és part de la polèmica, la coincidència en el temps confon innecessàriament. I política, perquè no és una decisió tècnica sinó que respon a un doble gest: cap a la policia, que veu atesa una demanda, encara que no sigui la seva prioritat; i cap a Ciutadans, a qui el Govern pot necessitar per aprovar els pressupostos.
