[Per Albert Ferrer Flamarich]
Imaginació i tradició. La companyia Joventut de La Faràndula va estrenar Els Pastorets d’enguany, basats en els de Folch i Torres, confegint una producció ambiciosa, ben plantejada i que barreja teatre, música i dansa.
Es tracta d’una proposta imaginativa i respectuosa amb la matriu literària. Manté un ritme equilibrat, fins i tot en els àgils canvis de decorat, i globalment es percep un estudiat plantejament, així com solucions enginyoses de la direcció escènica, a càrrec d’Albert Gorina i Montse Serra.
Els resultats es veuen reforçats per un vestuari amb tocs de fantasia (especialment les fúries), però respectuós amb la iconografia habitual. Entre les interpretacions cal destacar els personatges Lluquet (Gorka Plabns) i Rovelló (Gerard Escudero) amb intervencions fluides, ben perfilades i arrodonides pels reivindicatius i aparentment improvisats cuplets de l’acte III.
També l’èpic enfocament de Sant Miquel (Maria Closas), Satanàs (Miquel Roselló) de to feréstec i hàbils canvis de veu, així com les danses de les fúries i dimonis són alguns dels punts forts. Els efectes de so i músiques emmarquen els canvis d’escena; ocasionalment omplen la trama amb algun número de ball; converteixen en melòleg de l’Anunciació i clouen l’espectacle amb gran encert com va ser el cas del “Glòria a Déu”, cor final de l’oratori El Pessebre de Pau Casals sobre text d’Alavedra.
Una obra amb els mateixos elements de festivitat, tradició i catalanitat, però que malauradament no s’ha establert com a tradició musical. Amb entitats com aquesta, el terme companyia amateur fluixeja com a etiqueta econòmica i classista davant l’esforç, intel·ligència i qualitat desplegats. Llàstima que el programa de mà no indiqui quin dels que es repartiran els rols principals actuen a cada funció.
