Mati Ortiz ha estat una de les integrants de la cinquena Copa d’Europa de l’Astralpool Club Natació Sabadell. La waterpolista, però, ha vist les dues cares de la moneda en aquest 2019: de guanyar el ceptre continental a veure’s obligada a dir adeu a la selecció espanyola a les portes del Mundial de Gwangju (Corea del Sud).
Ortiz, en una imatge d’arxiu / LLUÍS FRANCO
El 2019 ha estat un any que de ben segur serà difícil d’oblidar per dos fets que han marcat a la Mati: Copa d’Europa i l’adeu a la selecció espanyola…
Sí, sense cap mena de dubte. El millor moment, com és lògic, va ser la cinquena Copa d’Europa. I no només per ser un nou èxit sinó per la manera com es va aconseguir, perquè va ser molt complicat de guanyar-la. Una remuntada històrica. Pel que fa a la selecció, sí que és veritat que començo a entrenar amb la selecció i arriba el moment d’acomiadar-se. No per una decisió pròpia sinó per una decisió tècnica, simplement, per deixar pas a noves generacions. Va ser un cop dur, quan aquella tarda, el Miki -Oca- m’ho va comunicar. El conec de fa molts anys i quan va asseure’s a la cadira, ja sabia el que anava a dir-me. Els dos primers dies vaig estar plorant tot i rebre missatges d’ànims d’entrenadors i companyes. Part de la Mati sempre ha estat molt positiva i sempre he pensat que tot passa per alguna cosa. Tot és una oportunitat encara que per un esportista d’elit sigui molt complicat dir prou a la selecció. Evidentment, jo no hauria renunciat a un any per als Jocs Olímpics de Tòquio, però, de vegades, tot i que no te n’adones, t’estan donant una oportunitat per gaudir d’altres coses que no estaves acostumada, per exemple, a tenir dos mesos de vacances.
Des del teu punt de vista, una decisió d’aquesta transcendència creus que s’hauria d’haver fet d’una altra manera? Va ser just?
No et sabria dir si va ser just o no. Jo, com sempre, soc sincera. En el moment en el qual el Miki m’ho diu, em poso a plorar i li dic que no n’hi haurà una altra. És una decisió que ha pres ell i és el que toca. També li dic, però, que amb els anys que porto, m’ho podria haver dit d’una altra manera. Crec i penso que aquesta decisió no es va prendre d’un dia per l’altra. Al final, estem tres setmanes a Sierra Nevada, no havíem fet cap partit d’entrenament per veure com em trobava en l’aspecte tàctic. Simplement fèiem entrenaments físics, de natació i de tècnica. No era un tema d’actitud, sinó de joc. De la mateixa manera que dic això, també li vaig comentar que estava agraïda per tot.
En canvi, amb l’Astralpool vas ser una peça clau amb un gol que va ser l’inici de la remuntada…
Quan encara ara en sento a parlar, se’m posa la pell de gallina. Després de guanyar em van dir que un dels meus gols va ser en un moment clau però haig de dir-te que no és una de les coses que més recordi. Evidentment, si em poso a recordar-ho, tot sí que ho tinc present però quan em diuen cinquena, penso amb remuntada, sacrifici i equip. I després em venen moltes altres coses que no només és en l’aspecte individual. La Bea -Ortiz-, a les setmanes prèvies, sempre em deia: “Yo nunca he ganado una Copa de Europa y tengo que ganarla”. De sobte, quan anàvem perdent de 4 gols, es gira desesperada i em diu: “No la vamos a ganar”. I jo li vaig dir que la guanyaríem. Vaig tenir la sensació que estava segura que ho capgiraríem. I així va ser.
Ortiz, en una imatge d’arxiu / LLUÍS FRANCO
En l’àmbit esportiu, quina nota li posaries a un any on has vist les dues cares de la moneda?
Amb sinceritat li poso un 8. Sé que queda bé dir-ho però penso que no tinc cap mena de rancor. Amb l’edat que tinc, he viscut coses molt bones amb la selecció i prefereixo quedar-me amb els bons moments d’aquest 2019 que han estat moltíssims. Fins i tot, aquelles tres setmanes a Sierra Nevada, que van ser molt dures, m’ho vaig passar molt bé amb l’equip. En cap cas li posaria un suspès perquè no ho sento així.
L’equip de la temporada 19/20 té moltes cares noves i això s’ha notat. Afortunadament, vau aconseguir el passi als quarts de final de la Copa d’Europa després de perdre les dues Supercopes. Quin sostre té el nou Astralpool?
Veig un equip amb molta projecció i il·lusió. Penso que aquestes ganes ens han jugat una mala passada. Ens ha faltat organització a l’aigua però ens hem de quedar amb els partits davant SIS Roma i UVSE Budapest i els dos darrers quarts davant l’Orizzonte de Catània. Si som capaces de fer el que vam fer, vol dir que no som un equip dolent sinó que hem de saber gestionar millor els nostres recursos. Som el vigent campió i tenim moltes ganes de tornar a guanyar la Copa. Amb treball, treball i més treball, estarem en disposició d’aconseguir-ho. No hem d’oblidar que som un equip en formació i això necessita temps.
Ortiz, en una imatge d’arxiu / LLUÍS FRANCO
I personalment?
En l’aspecte esportiu tirar-me a l’aigua i donar el 100%. Després de la selecció la gent es podria pensar que aquest fet podria fer-me perdre les ganes però tinc les mateixes o inclús mes. Haig de reconèixer, com tots esportistes d’elit, que sempre tindràs dies bons i dolents però vinc amb més il·lusió que abans. I crec que ho estic aconseguint bastant bé. Dir adeu a la selecció m’ha donat un plus de dir: aquí seguiré fent-ho el millor que pugui.
