[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
La setmana passada el Govern de la Generalitat i En Comú Podem van tancar un acord en matèria d’ingressos per als pressupostos del 2020. Entre d’altres, van pactar un augment de l’impost de successions, preveient un increment de la recaptació de 189 milions d’euros.
El de successions és, probablement, l’impost sobre el qual s’ha fet més demagògia els darrers anys. Tant és així, que molta gent el considera un impost injust. Per aquest motiu, crec que és pedagògic recordar el que va succeir als Estats Units l’any 2001. En aquell moment, quan el president W. Bush plantejava eliminar aquest tribut, un centenar de milionaris nord-americans van iniciar una campanya per evitar-ho. Aquell grup, que incloïa cognoms com Bates, Buffet o Rockefeller, sostenia que era socialment just que els afortunats que reben una herència milionària n’hagin de donar una part important a l’Estat. Us imagineu quelcom d’equivalent a Espanya? Jo no. Aquí el patriotisme s’acaba a l’hora de treure la cartera.
Si volem, de veritat, una societat meritocràtica, no podem acceptar que els grans patrimonis passin de generació en generació sense contribuir al bé comú. Una societat en què els més rics ho són per la família on han nascut i no per mèrits propis està destinada a l’estancament. I un afegitó: potser algun dia també podríem fer aquesta reflexió a escala local…
Dit això, la Generalitat no pot ometre el context tributari vigent. Mentre a Espanya hi hagi comunitats autònomes, com Madrid, on l’impost de successions es bonifica en un 99%, qualsevol augment tributari a Catalunya suposarà incentivar l’elusió fiscal. Efectivament, un estudi de la Universitat de Saragossa quantifica en 4.557 els contribuents amb elevat patrimoni que han modificat a Espanya la seva residència fiscal entre 2006 i 2012. Molts d’ells, a més, d’avançada edat.
En conclusió, com és sabut per qualsevol empresari, apujar els preus no significa per se una xifra més alta de vendes. Així doncs, mentre es permeti que Madrid i altres comunitats continuïn aplicant sistemes deslleials de competència fiscal, incrementar els impostos a Catalunya només acabarà perjudicant la classe mitjana catalana. Perquè aquesta, a diferència de les grans fortunes, no disposa, o no li surt a compte, aplicar mecanismes de deslocalització tributària.
