El fill de Santi Viñals i Btissam El Malki, Nassim, va néixer a les 00.03 h del dia 1 de gener en un hospital privat, un minut abans que l’Aleix a l’hospital públic de Terrassa. Aquest darrer és el considerat primer nadó català de l’any pel departament de Salut de la Generalitat. “Em pregunto on ha nascut el meu fill, si no és en un hospital públic no és català?”, diu Viñals, que va rebre la notícia amb “impotència”.
Santi Viñals i Btissam El Malki, amb el petit Nassim / LLUÍS FRANCO
Aquest ‘títol’, més simbòlic que una altra cosa, ha posat de relleu una qüestió que diferents persones han apuntat en aquest mitjà que no sabien: la distinció del primer català de l’any que fa Salut només té en compte els naixaments en hospitals públics, tal com va confirmar el departament en començar el 2020. A part de l’atenció mediàtica que suposa ser el primer, una entitat bancària dona un xec de 2.000 euros a la família del nounat.
Preguntes sense resposta
No és el premi el que molesta a Santi Viñals, perquè enten el criteri que pot haver escollit l’entitat bancària, “però una cosa és que li donin el premi al primer nascut en un hospital públic i l’altra és que el meu no sigui el primer nascut a Catalunya”, afegeix. El pare de Nassim creu que a l’hora de determinar qui ha nascut primer “no hi hauria d’haver diferència” pel tipus d’hospital on s’hagi fet el part. En aquest sabadellenc les preguntes li venen ràpidament al cap: “si neix a casa meva tampoc val?”. Se les fa a ell mateix, diu, “però no tenen resposta, lògicament”. Els pares de Nassim Viñals El Malki no han volgut ni volen demanar explicacions al departament de Salut. El que sí que haurien esperat, en confirmar que el seu fill ha estat el primer nadó de l’any nascut a Catalunya, “hauria sigut que es dirigissin a nosaltres, que tinguessin una mica de mà esquerra, de protocol; no hauria estat de més”.
Més que preocupat per una cosa o altra, Viñals afegeix que durant el part no sabien en quin moment exacte acabaria naixent la criatura i que tampoc buscaven ser els primers, sinó que el part sortís bé i el nen i la mare acabessin amb un bon estat de salut, tal com va ser. “I va venir quan tocava, casualment ha sigut així, no hi havia cap objectiu ni segones intencions”. afegeix el pare.
Tema tancat
Viñals dona ja el cas per tancat, després de l’enrenou dels primers dies. “Tampoc hi guanyo ni hi perdo res”. La revolada del cas ha estat una cosa “addicional” que ha conegut un cop s’hi ha vist immers. Els mitjans i les xarxes socials, tot sigui dit, han acabat de fer la resta.
