Oci i cultura

“Els fets de maig marquen tots els llibres d’Orwell”

Jordi de Miguel, ahir a Sabadell. A sota, una vinyeta de la novel·la gràfica / LLUÍS FRANCO

Tal dia com avui, 21 de gener, però de l’any 1950, moria a Londres l’escriptor George Orwell.

Aprofitant l’efemèride, el club de lectura de còmic de  la Biblioteca Vapor Badia organitza avui (19 h) la presentació de la novel·la gràfica Homenatge a Catalunya. Es tracta de l’adaptació al còmic (i molt més) que han portat a terme la il·lustradora Andrea Lucio i el periodista Jordi de Miguel.  

Editada en català per Rosa dels Vents i en castellà per Debate, en parlem sobre Homenatge a Catalunya amb De Miguel, periodista de Sentit Crític resident a la ciutat.   

Quina és l’aportació que fa el dibuix i el còmic a la novel·la? Des de l’inici vam tenir clar que no volíem fer una adaptació sense més, una mera transposició a vinyetes.  De fet, el que volíem era aportar context a la pròpia obra. Poder aprofundir-hi, revisitant la narració. Així que en alguns moments de la narració, introduïm capítols nous amb informació de context: Una entrevista amb el fill d’Orwell, una conversa amb el principal especialista en la seva obra i dues passejades pels espais principals de la novel·la: El front d’Aragó i les Rambles de Barcelona.     

I com fan aquesta revisita?   En el cas del front de guerra, de fet, s’hi conserven part de les trinxeres, tant dels republicans com dels feixistes. I encara avui en dia hi ha una mena de diàleg, ja que a les trinxeres dels rojos hi van els fatxes d’avui en dia a pintar esvàstiques i deixar-hi excrements, igual que activistes antifeixistes fan pintades del tipus Nazis morid a l’altra banda.  

Han parlat també amb historiadors locals, per contextualitzar la vida al front? Precisament amb Víctor Pardo, un periodista aragonès especialsta en aquella zona on Orwell va resultar ferit al coll. De fet, per això va ser evacuat a la rereguarda de Barcelona, Doncs bé, què hagués passat si un tirador no hagués ferit Orwell? El més probable és que setmanes més tard hagués mort, a l’ofensiva republicana per conquerir la ciutat d’Osca.

Les Rambles de Barcelona són la rereguarda, però tampoc la calma. Clar, està en ebullició. De fet, es troba amb uns carrers on hi passa la vida social i política. Les seus dels partits i sindicats estan allà. El propi Orwell s’alberga a l’Hotel Falcón, avui en dia seu de la Biblioteca Andreu Nin. I l’Hotel Continental, on hi va dormir la seva dona. El Teatre Poliorama, on Orwell s’hi parapeta per defensar les seus el POUM. 

Uns fets que el deixen descol·locat. Justament és en els fets de maig quan Orwell més s’altera. Les picabaralles dins el propi bàndol republicà. Clar, perquè veu com algunes persones -a base de propaganda-  creen una realitat paral·lela: Que si la gent del POUM era quintacolumnista, que havien traït la República… No s’ho pot creure. És això el que marcarà Orwell de per vida. I que explica la seva obra posterior, tant La rebel·lió dels animals com 1984.

Si aquestes obres són distopies i al·legories, es podria considerar Homenatge a Catalunya com a periodisme literari? Orwell fa periodisme utilitzant les eines pròpies de la literatura, per tal que arribi de forma més efectiva al lector. 

I el seu còmic, és també una forma d’arribar a més gent? Intenem que sí. I és també un homenatge a Homenatge. 

Per cert, què en queda, d’aquelles Rambles? Ara trobem una lluita en contra de la turistificació de la ciutat. De fet, vam fer una ruta, que organitza el CCCB durant el dia Orwell al juny, amb una de les poques residents que encara queden vivint a les Rambles.     

Una vinyeta de l’obra / CEDIDA

Comentaris
To Top