Jose López (Sabadell, 1988) és editor i traductor, llicenciat en filosofia i molt ben reputat en el sector literari. Però quan li ha tocat ha fet de granger, ha cuidat canalla i ha netejat lavabos en hostals arreu del món. Viatjar amb una motxilla a l'esquena li ha regalat bogeries, li ha encès l'ànima, li ha fet perdre la vergonya de ballar, l'ha fet reflexionar sobre la importància de viure plenament i també ha inspirat la seva primera novel·la, Abans no s'apagui (Columna), Premi Carlemany. "El 70% de les coses que hi surten són reals. Si a mi que soc un matat m'ha passat tot això, a qualsevol persona li pot passar. Només fa falta una empenta per sortir de casa, espero que aquest llibre d'alguna manera ho sigui".
El Daniel té 23 anys i està a punt de graduar-se en una carrera d'humanitats quan un company de classe se suïcida. El fet no el colpeix directament, perquè no era una persona especialment pròxima, però sí que el propulsa a reflexionar sobre l'existència. Li queda marcada una frase d'un professor a qui admira: "Haurien de sortir fora, a viure, a veure amb els ulls i a tocar amb les mans el que és la vida". Durant quatre mesos emprèn un viatge per Europa que el durà a treballar a hostels i d'au-pair, enamorar-se i desenamorar-se, sortir de festa, contemplar paisatges meravellosos sota cels rogencs, tastar drogues al·lucinògenes i sobretot aprendre. Tot plegat, enmig de monòlegs interiors en què l'autor reflexiona a través del protagonista sobre les relacions, la soledat, l'art i la música, les etiquetes i el valor dels moments que, tot i no ser sempre èpics, són especials. "Moltes coses que dic en el llibre, me les dic a mi mateix".
Per definir les diferents capes del llibre on agafar-se, des de l'editorial li van comentar a Jose López que Abans no s'apagui té alguna cosa de La muntanya màgica, de Thomas Mann, de la revista Rolling Stone i la guia de viatges Lonely Planet. "Hi ha aquesta part més literària i reflexiva enmig dels paisatges, petites parts en què parlo de música i les ciutats on passen les històries, amb recomanacions de llocs reals", revela López. El protagonista viatja per Alemanya, Irlanda, Suècia, Londres, Països Baixos i París.
Abans no s'apagui va guanyar el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, convocat pel Govern d'Andorra i l'editorial Grup 62, i en què un grup d'adolescents fa de jurat després d'una preselecció d'obres. "Hi ha moltes raons perquè aquesta novel·la no funcioni. No té els tres actes clàssics, no té una trama. Té 500 pàgines, tot i que hi ha força diàlegs que agilitzen la lectura, i hi ha monòlegs interiors amb força filosofia. Però d'alguna manera, funciona", assenyala l'escriptor. "Crec que has d'escriure per tu i que t'ha de divertir. És el llibre que m'hauria agradat llegir a la universitat", comenta Jose López, qui va començar a viatjar quan va acabar Filosofia, encara no tenia feina i recentment havia trencat amb la parella. "Jo no ballo enlloc, ni a Sabadell, ni a Barcelona. Però quan soc en un lloc de motxiller perdo la vergonya i sí que m'hi atreveixo", confessa.
