De la rostisseria de tota la vida a una finestra oberta a Àsia: una història d'amor que va canviar la recepta

Quan l’Abraham González parla de la seva botiga ho fa regirant el cap, observant cada racó. Orgullós del que l’envolta. El seu projecte, que avui combina la cuina catalana de tota la vida amb productes asiàtics difícils de trobar a Sabadell, va néixer just abans que esclatés la pandèmia. “Ho vaig començar amb la meva mare, però ella va haver de deixar-ho per una malaltia. Em vaig quedar sol amb el negoci”, diu.

Tot va començar com una rostisseria tradicional: pollastres a l’ast, paelles, fideuà... I plats que han passat de generació en generació dins la seva família, com la “l’amanida murciana” que cuinava l’àvia. Però l’Abraham tenia un peu a casa i l’altre a l’altra punta del món: sortia amb una noia asiàtica –avui, la seva dona– i viatjava sovint al Japó i a Hong Kong. “Veia productes que aquí no hi havia i vaig pensar que seria bona idea portar-los”. Dit i fet: el que havia de ser una rostisseria va acabar convertint-se també en una petita finestra a Àsia. Així va néixer Kenko, l’altra cara del seu negoci, que va acabar compartint rètol amb La Rostisseria del Centre. Les prestatgeries són plenes de fideus ‘udon’, salses coreanes i llaminadures japoneses amb personatges d’anime, de Pokémon o Shin Chan. Moltes arriben amb comptagotes: avui hi són i demà potser no. “Quan la gent veu un producte més exclusiu, s’ho emporta tot, perquè sap que potser no el tornarem a tenir”, comenta.

Però si hi ha una estrella indiscutible, és el pollastre a l’ast. O més ben dit, els pollastres. L’Abraham i la seva parella han creat versions amb marinats especials: un de picant amb espècies asiàtiques, un altre amb soja i el tradicional “de tota la vida”. “Quan la meva dona va veure com els preparàvem aquí va sorprendre’s perquè a l’Àsia es prepara de forma molt diferent”, explica. Així, entre productes d’aquí i productes d’allà, n’hi ha alguns que s’han forjat amb les dues banderes.

La seva història no pot explicar-se sense parar-se a la Covid

L’entrada en escena de la Covid-19 podria haver estat el final de la història. Tot just acabat d’obrir, amb el carrer buit i les factures igualment a sobre la taula. Però l’Abraham tenia un as guardat: es dedica al màrqueting digital i va reaccionar ràpidament. “Vaig obrir la web corrents i la gent començava a demanar per als seus pares o avis. Va funcionar tan bé que encara avui tenim clients fidels d’aquella època”, conclou l’Abraham. Encara recorda com anava amunt i avall amb el cotxe repartint bosses de menjar pels domicilis. "Vaig esbrinar molt bé que realment podia sortir al carrer, al final, menjar era primera necessitat!".