[Per Xavier Guerrero, exregidor d’Espai Públic]
El govern ha anunciat que el 2020 s’iniciarà una suspensió per a noves llicències de locals d’oci. Durarà un any, durant el qual es prepararà una nova normativa que reguli aquestes activitats.
Es tracta d’una actuació que calia fer i que cal acollir, per tant, positivament.
A mi em va tocar el dubtós honor de gestionar políticament el tancament de la Zona Hermètica entre 2015 i 2017. Reunions i reunions amb veïnat i empresaris, per acabar de la manera més digna possible la conseqüència del nefast pla especial que el govern Bustos va aprovar per tancar la Zona Hermètica i, suposadament, traslladar-la a Sant Pau de Riu-sec.
Algunes veus tornen a proposar aquest espai, Sant Pau de Riu-sec, per acumular-hi l’oci nocturn. Al marge de la viabilitat que una fórmula de fa més de 20 anys pugui tenir actualment, això suposaria comprar terrenys i construir de zero. Una inversió amb retorn a llarg termini que va ser el principal impediment que van expressar els empresaris en el seu moment. I, és clar, significaria que de nou muntem una zona d’oci d’àmbit molt més gran que l’estrictament local.
Com bé deia l’alcaldessa el 2 de desembre, cal que la gent hi pugui arribar a peu, però sense molestar els veïns, i aquest no és el millor lloc per fer-ho.
Tant si el que té present el govern és regular només les activitats d’oci, com si pretén anar més enllà i fer un pla d’usos de tota la ciutat, també tan necessari, es tracta d’una decisió estratègica que afectarà la ciutat durant molts anys, ja que és una decisió que s’ha de prendre només després d’haver aconseguit un ample consens i amb un potent procés participatiu. Res a veure amb les “taules sectorials de treball” que s’han anunciat, que em sonen a “entre uns quants decidirem què és millor per a Sabadell”.
Tampoc s’hi val a fer unes quantes sessions participatives a les quals assisteixin els 25-30 sabadellencs que assisteixen sempre, es tracti del tema que es tracti. O una jornada per a entitats. Cal donar molta informació a la ciutadania i aconseguir la seva participació mitjançant activitats engrescadores. Que centenars de veïnes i veïns se sentin interpel·lats, participin i omplin les sessions presencials. Que facin propostes i rebin resposta. Hi ha entitats especialitzades a organitzar processos participatius de debò, i molts exemples al nostre entorn amb resultat d’èxit.
Cal que es demani l’opinió de la xarxa d’entitats de la ciutat, assegurant-se que hi participen alguns elements clau, com el Gremi d’Hostaleria, la Cambra de Comerç i les associacions de comerciants, entre altres. Encara que moltes, malauradament, estan profundament polititzades, és important tenir l’opinió també de les associacions de veïns que, al seu torn, haurien de traslladar el debat als seus associats.
Tenim a Sabadell un govern en minoria però prou hàbil per aconseguir aprovar aquesta normativa. Tanmateix, serà una normativa que naixerà ferida si s’aprova per 14 vots contra 13 al ple municipal. Caldrà un consens polític que inclogui una gran majoria política, i això vol dir molta generositat per part de partits de govern i de l’oposició. Perquè no s’hi juguen uns quants vots a les properes eleccions municipals, sinó el model d’oci de la ciutat per a la propera dècada i les conseqüències que això pot tenir en l’economia, la salut i en la convivència dels nostres veïns i veïnes.
I com que un any passa de seguida, si abans de fer efectiva la suspensió de les llicències no s’han començat tots aquests processos participatius (contractacions incloses), els terminis administratius els faran impossibles. O potser aquesta és la voluntat del govern?
