[Per Tona Codina, publicista i consultora de comunicació]
Fa més d’un any que tinc ganes d’escriure aquest article i avui ha arribat el dia. Imagineu-vos l’escena: Restaurant Beagle, 52 dones emprenedores presentant-nos una per una. Ens anem aixecant, taula per taula, fent el típic elevator pitch de les trobades empresarials. Sembla mentida, però hem aconseguit que hi hagi silenci i tothom escolta tothom. Només el balbuceig d’algun nadó també present ens recorda que allà som tot dones –això no sol passar a les trobades empresarials mixtes, no aptes per a nadons–. Això va ser fa dues setmanes, el 14 de gener.
Era la primera posada de llarg de la nova Associació Dones Emprenedores Teixint Sabadell. Després de molts mesos posant fil a l’agulla, ideant el model ideal, superant els feixucs tràmits administratius de la constitució, l’expectativa que havia creat la seva junta encapçalada per la incombustible Paloma Arenós era força alta. Doncs llancen la primera gran convocatòria i en molt pocs dies pengen el cartell de sold out. Jo hi arribo tota il·lusionada i la mini cua que s’ha format per entrar al restaurant fa trempera.
Per fi, l’associació no només prometia, sinó que ja caminava i així es respirava.
Il·lusió màxima i posada en escena molt cuidada: pastissos espectaculars i infusions de coloraines a la taula del bufet. Després del gran ambient a les presentacions inicials; escolta activa i ganes de cooperar; èxit total a la primera ronda de presentacions i molt bona vibra en el segon round, l’estona de trobada informal per acostar-te a qui t’ha cridat l’atenció; projectes ja consolidats, d’altres en fase de creació; i sembla que van sortir possibilitats per explorar col·laboracions. Així és com funciona. I és que hi ha dones molt diverses, com periodistes, il·lustradores, dissenyadores gràfiques i web, psicòlogues, coachs, fisioterapeutes, llibreteres, creadores de moda, una joiera, una florista, expertes en màrqueting, una traductora audiovisual, una organitzadora professional, una escenògrafa, organitzadores d’esdeveniments… fins i tot una micropigmentadora capil·lar que està triomfant millorant l’aparença de les calbes masculines.
Totes juntes i donant-se a conèixer. Doncs per això estic tan contenta d’escriure-ho avui. Fa més d’un any vaig parlar-ne en aquestes pàgines per explicar que l’associació estava en fase de projecte. Llavors vam rebre crítiques. Algú dubtava que fos necessari crear una associació de dones emprenedores. Com si la idea discriminés els homes emprenedors. Doncs sí que és necessària, i més a Sabadell. Perquè és una ciutat endormiscada i com va dir algú de la junta: “Sabadell ha de despertar en femení”. Ja que ens hi oferim…
Calen més raons? Perquè encara que calgui repetir-ho per terra, mar i aire, és necessari fer fort l’associacionisme femení, la sororitat i els projectes encapçalats per dones, en una societat en la qual manca la igualtat de gènere. Perquè cal visualitzar el talent de les dones, potenciar els projectes que emprenem i el nostre lideratge en el camp professional. Així ho demostren projectes tan sòlids com el de Lidera, la nova escola de dones professionals, directives i emprenedores de Barcelona Activa, en què he tingut el privilegi de ser professora.
Aquesta mena d’associacions són necessàries, útils i cal ser-hi. Des de l’experiència de les més veteranes en la cosa emprenedora, fins a les que estan parint el seu projecte i les que tot just el somien: ser-hi ajuda a remar. Estic segura que l’èxit d’ahir també servirà d’empenta a la nova junta. Endavant, que les que us seguim tenim ganes de sororitat i d’intercanvi, de repte i de tirar endavant. Encara que algú no hi cregui: sí, en femení. I sí, a Sabadell.
