[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]
Aquests dies apareix a la premsa que el pròxim dia 24 de febrer comença un nou Mobile World Congress (MWC) a Barcelona. Així mateix, el dia 23 de gener l’economista Niño Becerra publicava un article en què deia que els països top són els països petits i que adopten la tecnologia avançada. I també el mateix dia 23, el Diari de Sabadell publicava que Sabadell és el municipi de Catalunya on més es triga a atorgar llicències d’obres: 9,3 mesos de mitjana. I què tenen en comú aquestes notícies? Doncs que són exemples del que són els elements tractors i detractors.
L’MWC va començar fa 33 anys, el 1987, i es deia GSM World Congress. Fins al 2006 es feia a Cannes i en aquell moment es va dir 3GSM World. Però hi va haver un moment en què la GSMA, que representa els operadors de xarxa mòbil, va fer un concurs de diverses ciutats. A Catalunya totes les entitats, associacions, organitzacions, etc. tant del sector públic com del privat es van unir per fer força i apostar per Barcelona. I així, el 2011, Barcelona va guanyar diverses ciutats i va ser nomenada capital de l’MWC per al període 2012-2018, que ara s’ha prorrogat fins al 2023.
Des del primer moment, tothom va remar perquè l’MWC no fos solament una fira, sinó que fos un disparador que creés un ecosistema lligat a la mobilitat. Avui dia, no sols s’ha aconseguit ser un referent en mobilitat, sinó que Barcelona té tot un ecosistema de start-ups, inversors de capital risc, etc. Ara, el sector de la tecnologia a Catalunya ja dona més feina que tot el sector d’automoció. Com veiem, l’MWC ha estat un tractor que ha ajudat a crear i evolucionar un nou sector en què la majoria dels llocs de treball són qualificats.
Aquest any, farà 35 anys que es va inaugurar la fàbrica d’impressores de Hewlett Packard (HP) a Sant Cugat. L’objectiu no era solament que hi hagués una fàbrica, sinó també ajudar a crear un entorn favorable a la tecnologia. Avui dia, ja no s’hi fabriquen impressores, però hi treballa més gent que mai en el disseny i gestió de les impressores de gran format (els plotters). I de la impressió en 2 dimensions (en paper) hem passat a la 3D (tridimensional). Fins i tot, Enrique Lores, que va començar a treballar a HP Sant Cugat, avui dia és el CEO (director general) d’HP en l’àmbit mundial. Aquest és un altre exemple d’un element tractor que fa evolucionar un ecosistema i crea oportunitats.
Però igual que els elements tractors fan evolucionar, els factors detractors fan allunyar les oportunitats, les empreses i, per tant, no es crea treball i, en definitiva, els ciutadans es queden sense oportunitats i disminueix el nivell de vida.
En el cas de Sabadell, els 9,3 mesos per aconseguir una llicència és només la punta de l’iceberg. Per una banda, demostra el baixíssim nivell de la tecnologia a l’Ajuntament de Sabadell. I sense tecnologia no hi ha elements tractors avui dia. De fet, els països amb un PIB per càpita són petits i amb un alt nivell tecnològic.
Per l’altra, és la demostració palpable de la manca d’orientació a crear riquesa de Sabadell. En un entorn de competència de ciutats, Terrassa triga menys de la meitat que Sabadell a concedir llicències. I ens agradi o no, amb tants impediments i durant tants anys a Sabadell, la ciutat veïna ja és més gran. I si vosaltres fóssiu empresaris i volguéssiu crear una empresa, a quina ciutat aniríeu primer? A Sabadell segur que no.
Com he dit en altres articles, les oportunitats que venen són enormes, però s’han d’aprofitar. Per exemple, avançar cap a una smart city que el que vol és facilitar la vida als seus ciutadans. Sabadell ara és una ciutat detractora. Trigarem gaire a ser tractora? Esperem que no es reaccioni massa tard!
