Publicitat
Oci i cultura

Córrer pel barri o fer ‘running’ amb una app? Una ‘performance’ ‘situacionista’

Guillem S. Arquer, davant la peça ‘Serotonine’ / LLÚIS FRANCO

Ha vingut ‘ad hoc’ des de Rotterdam, on actualment cursa un màster de producció artística. I exposa la peça amb la qual va guanyar el Premi Art Emergent 2018.

Es tracta de Guillem S. Arquer, qui ahir va inaugurar la mostra Davant del perill, córrer en cercles a l’Acadèmia de Belles Arts, la qual no seria difícil trobar (per la contemporaneïtat i crítica social) a espais culturals com el MACBA de Barcelona. “M’interessen les geografies urbanes i especialment aquelles on visc”, arrenca.

L’obra Serotonine n’és un exemple. Va recrear cada lletra d’aquesta paraula en sengles recorreguts de running pels barris de Sabadell, com es pot apreciar a la pantalla d’un smartphone i l’app que registra els traçats. “Volia entendre la zona on vivia segons a la meva pràctica esportiva”, explica. Així que va comprar roba de runner i va sortir a córrer. “Era o una forma d’obrir-me a la ciutat o només de fer esport”, es demana. La resposta va ser, confessa, més aviat la segona. “Els carrers es tornaven un escenari de la meva rutina i vaig deixar d’observar l’espai públic per només mirar les marques de temps que feia a l’app”, reconeix. “Vaig descobrir una relació de funcionalitat, de consum”. És el que també s’anomena mercantilització de l’esport. Córrer en cercles. “Córrer sense saber on vas”, afegeix. Una mena d’acció performativa que es podria enquadrar en els activistes de la Internacional Situacionista. 

Una altra peça de l’exposició són els còctels Molotov: unes ampolles d’Aquarius omplertes de ciment i amb un pedaç d’armilla groga –francesa– com a metxa. “La gràcia és que és un còctel Molotov immòbil, per ser contemplat”, diu Guillem S. Arquer. “Hem d’esperar que el sistema caigui o hem d’intentar fer una resistència?”, es demana. I ho relaciona amb la teoria del pensador eslovè Slazlo Sizek: “Les esquerres, moltes vegades, ajuden el fet que el capitalisme es mantingui viu. Ho fan de bona fe, és clar. Però quan intenten corregir el sistema i el fan menys agressiu, fan que pugui aguantar més”, expressa. 

Una tercera peça mostra un guarda-raïl (“que vaig aconseguir al Port del Comte, quan estaven d’obres de reparació després d’una nevada”), al qual ha pintat les tres franges blanques del logo d’Adidas. I una quarta és una gran caixa de cartró que Amazon utilitza per transportar mercaderies que Arquer tuneja amb esprai. 

En tots dos casos hi ha un procés d’apropiació dels logos de les multinacionals. “Però és que ells ja s’han apropiat de recursos que no són seus, així que és un procés de resistència”, explica. 

Enriqueta Gradaílla

La sala Cub d’Assaig de l’Acadèmia també va inaugurar ahir l’exposició Vellesa/Bellesa, un paisatge personal, d’Enriqueta Gradailla, un conjunt de fotografies en un viatge misteriós per descobrir “la bellesa d’allò vell”. Ambdues mostres seran visitables fins al 6 de març. 

Publicitat
Comentaris
To Top