Publicitat
Ciutat

Josep M. Suàrez: De banquer i polític a Londres a atendre els discapacitats

Tot i néixer a Tarragona, Josep Manuel Suàrez Iborra (1948) es considera sabadellenc de soca-rel. Després de molts anys treballant a Londres, s’ha instal·lat de nou a Sabadell i, ja jubilat, es dedica a retornar a la societat tot allò que creu que pot aportar, i ho fa sobretot en l’àmbit de l’acció social com a president de la Fundació Privada Atendis. Aquesta entitat, el Banc Sabadell i la delegació del Govern a Londres han marcat la seva trajectòria professional.

Josep M. Suàrez, a casa seva / LLUÍS FRANCO

La vinculació de Suàrez amb Sabadell comença l’any 1967, quan va venir a estudiar Empresarials. També es va formar en peritatge mercantil. Ràpidament, el juliol del 1967, va començar a treballar a la que seria l’empresa de la seva vida, el Banc Sabadell, que aleshores, destaca, només tenia 209 treballadors. “Vaig veure un anunci a La Vanguardia que el Banc buscava auxiliars i ens hi vam presentar tres xicots tarragonins: dos vam entrar al banc i l’altre, a la Caixa de Sabadell”, recorda. Entrar a treballar al banc local i acabar-hi treballant prop de 40 anys li ha permès veure com ha anat creixent fins a convertir-se en una multinacional.

Al Sabadell hi ha tingut diferents càrrecs de responsabilitat. El 1986 va entrar al departament de Recursos Humans, i treballant en aquesta àrea va veure la importància que té la psicologia i s’hi va llicenciar per la UAB. Un cop ja feia 25 anys que treballava en aquesta àrea i la dirigia, també, tenia ganes de canviar. Aleshores, una de les seves feines era buscar un director per a l’oficina de Londres, però no l’acabava de trobar per diferents motius. Es va decidir que el director d’aquell moment continuaria al seu càrrec i mentrestant buscarien un relleu que fos de la casa. “Llavors teníem una base de dades bastant primitiva, i buscant candidats, que si l’idioma, això o allò, jo també hi sortia!”, va veure Suàrez.

Suàrez i una bandera del Regne Unit, en una pintura del sabadellenc Josep Roca / LLUÍS FRANCO

Anar a Londres era un repte que l’entusiasmava, els fills es trobaven en un moment de canvi a la seva vida acadèmica i tot estava encarat per fer el pas. Ho van parlar a casa; Josep Oliu li va dir que ell també hi aniria, i després de formar-se, va marxar cap a Londres el 1995. Al despatx de casa seva avui encara hi guarda les dues plaques que tenia l’oficina a la seva façana, ubicada a la city londinenca, entre Trafalgar Square i Picadilly Circus. Aquesta va ser la seva primera estada a l’estranger, però no seria l’última. El 1999 va tornar a Sabadell, a l’edifici de la plaça de Sant Roc, i va ser el responsable de Presidència i Comunicació del Sabadell, coincidint amb l’època en què el banc va sortir a borsa, l’abril del 2001. Després d’aquest període va tornar sis anys més a Londres, del 2003 al 2009, fins que es va prejubilar als 61 anys.

De dèficit fiscal a independència

Des del 1969 Suàrez militava a CiU, però no era un militant actiu. En jubilar-se es va oferir per si podia ser útil i “al cap de tres mesos ja era el president local”, exclama. I quan Artur Mas va passar a ser el president de la Generalitat li van oferir ser el delegat del Govern a Londres. “Era l’època que es parlava de l’emissió de bons patriòtics amb el Mas-Colell, i em van dir: ‘Tu coneixes la city, hi vols tornar?’”. I tornem-hi. Però no comptava que seria un període molt convuls políticament parlant: “Vaig començar a Londres parlant del dèficit fiscal, després del dret a decidir i finalment de la independència. Va ser tota una evolució”. A la delegació coordinava l’acció catalana al Regne Unit i entre el cercle de catalans que es va crear van fundar el Casal Català de la Gran Bretanya-Catalans UK, entitat que va presidir i que encara segueix activa.

Un agraïment de Catalans UK al seu president, Josep M. Suàrez / LLUÍS FRANCO

Quan Carles Puigdemont va assumir la presidència de la Generalitat, Suàrez es va jubilar definitivament, i des d’aleshores, el 2016, és el president d’Atendis, una entitat de persones amb discapacitat intel·lectual i a la qual ja donava suport, i també és membre actiu de la Fundació Bosch i Cardellach, entre altres. Abans que ell tornés d’Anglaterra, l’alma mater d’Atendis, Joaquima Júdez, explica que ja l’esperava perquè li fes el relleu a la presidència. “Avui Atendis és el que és gràcies a ella”, subratlla Suàrez. Per ell, dedicar-se ara a aquesta fundació “és molt reconfortant. Quan estàs jubilat fas una mica de retorn social. És el que m’omple més”. I, com a gestor d’aquesta entitat, es desfà en elogis cap a les persones que la fan possible.

Publicitat
Comentaris
To Top