Núria Maeso (Sabadell, 1953), ara ja jubilada, va exercir de mestre durant molts anys a l’escola pública de la ciutat. Maeso acaba de publicar En Drobnic vol ser lliure, per a nens i nenes de 8 a 10 anys amb unes precioses il·lustracions de Pilarín Bayés, que es presentarà aquest divendres al vespre a la Llar del Llibre. Per això, de llibres per infants en sap un pou.
En Drobnic vol ser lliure és el seu segon llibre infantil i el darrer que ha publicat. “Els animals són protagonistes en la literatura infantil. El gos és molt empàtic”, explica. Maeso té una gosseta semblant a en Drobnic. “Em vaig inspirar molt amb ella”, reconeix l’escriptora.
Els seus anys a l’escola han estat, diu “molt focalitzats en la lectoescriptura”, sobretot en P-5, cicle inicial i cicle mitjà. Té un postgrau en pedagogia terapèutica que li ha permès ajudar els nens amb problemes d’aprenentatge. A més, per les seves mans han passat molts llibres de lectura.
Fruit d’aquesta experiència, un bon dia es va decidir narrar les seves pròpies històries. Tanmateix, el seu primer llibre no va ser de literatura infantil, sinó un estudi sobre un poble de la Cerdanya, coescrit amb la mestra del municipi, Pilar Alberti. Aquest inici literari li va servir per descobrir-se com escriptora. El següent pas va ser un recull de poesies seves per a nens i nenes amb il·lustracions del sabadellenc Josep Ubia.
Primers passos de lectura
Maeso coneix a fons els mecanismes que fan que un infant se senti atret per una lectura o la rebutgi. “Els primers lectors estan molt pendents del lèxic i l’estructura del llenguatge i sovint es perden l’argument”, indica. Per això, insisteix en l’obligació, per part dels adults, d’acompanyar els nens en la lectura. “Però també és molt important que a l’hora de triar el llibre, sigui adequat a l’edat de l’infant”, afirma Maeso, que adverteix: “Si no rebutjaran el llibre de bon principi”.
També remarca que “els llibres per infants han de transmetre uns certs valors”, han de tenir un rerefons que parli de l’amistat, la solidaritat però “sense arribar a ser moralista”. Amb tot, ha de ser divertit perquè “el nen s’agafi a la lectura, i quan acabi, tingui ganes de llegir-ne un altre”.
Si hi ha una característica comuna del lector infantil, és que “sempre corren per saber el final. Cal ensenyar-los a gaudir de la lectura de mica en mica”.
