Sabadellencs pel món en temps de coronavirus
Xavi Tomassetti és un jove arquitecte que viu a Londres des de fa dotze anys. Treballa a compte d’un estudi d’arquitectura, amb 40 professionals més. Des que va començar el confinament a Gran Bretanya, treballa des de casa. Reconeix que en aquest aspecte ha tingut sort: “Quan va començar a empitjorar la situació a l’oficina van prendre mesures per poder treballar a distància. Tot i que la meva empresa ho va decidir abans de l’ordre del govern britànic“.
Ell treballa des del seu domicili. Diu que podria fer-ho amb el seu portàtil, però que disposa de l’ordinador que té a l’oficina amb accés a tots els programes necessaris per seguir treballant en els diferents projectes. Per comunicar-se amb la resta de companys utilitza la videotrucada. El Xavi creu que som més productius des que treballem des de casa”. Una altra cosa, diu, serà si l’economia podrà aguantar aquesta situació gaire temps.
Tomassetti considera que les mesures implantades a Gran Bretanya són més laxes que a altres països. Allà encara es permet sortir al carrer un cop al dia per fer exercici (córrer, bicicleta, passejar…). Recomanen no desplaçar-se per la feina si no és absolutament necessari. “Però no hi ha un control policial al carrer i no has de justificar on vas”, afirma.
Aquest relaxament, assegura, fa que no hi hagi gaire oposició al confinament. Ell surt a comprar, cada dos o tres dies, perquè les compres en línia “actualment estan saturades i els supermercats donen hora per d’aquí a tres setmanes”. Sortosament, a través de WhatsApp manté el contacte amb amistats i família.
Però explica que d’ençà que la gent està confinada, “disposem tots de més temps i hi ha més necessitat d’estar en contacte”. Ha augmentat l’intercanvi de missatges, vídeos i imatges en general. Tant de caràcter còmic com més seriosos, però sobretot “hi ha més necessitat d’assegurar-nos més sovint que tothom està bé”.
Amb la família es fan més videotrucades, i per la feina utilitza el Microsoft Teams i Zoom. És millor veure’s les cares quan es parla, assegura. Per poder estar al dia de tot el que està passant, escolta la ràdio mentre treballa, i repassa contínuament les edicions digitals dels diaris. “M’agrada estar al dia de què passa arreu del món”, explica.
D’aquesta manera s’ha assabentat que a Gran Bretanya hi ha més de vint-i-dos mil casos positius i ja van pels més de 1.400 morts. “Així com al nostre país hi ha una compareixença diària per part de les autoritats, aquí fan el mateix cada tarda. Fins ara s’ho anaven combinant Boris Johnson amb alguns dels seus ministres, però ara que ell ha donat positiu en coronavirus, són els ministres o els secretaris d’estat que donen tota la informació”, explica.
Tanmateix, entre la població hi ha un cert desconcert. “Des del govern es donen ordres contradictòries”. Hi ha gent, diu, que veu la gravetat de la situació,” però també veus molta gent que no li dona importància”.
Creu que al Regne Unit van una setmana o deu dies per darrere d’Espanya i que de mica en mica aniran imposant mesures més restrictives, a mesura que la situació empitjori en els hospitals. “Jo mateix he anat canviant d’opinió a mesura que la cosa ha anat empitjorant i s’ha anat estenent a tot arreu”. Fins al punt, explica, “que vaig creure que la cancel·lació del Mobile World Congress a Barcelona era una exageració”. Ara amb vista al que està passant, reconeix que va ser el millor.
Massa tard
Xavi Tomassetti està convençut que l’ordre de confinament a Gran Bretanya va arribar tard: “Crec que en general els governs han reaccionat tard i malament. Entenc que el món no estava preparat per a una pandèmia i que han anat prenent decisions sobre la marxa. Crec que en algun moment haurem de demanar explicacions de per què no es va actuar abans, sobretot després de l’experiència de la Xina i Itàlia i Espanya”.
Tomassetti té clar que tant Boris Johnson com Donald Trump “han estat un típic cas de voler avantposar l’economia del país a la salut de la població i s’han vist forçats a canviar d’estratègia quan s’han adonat de les dimensions i la gravetat de la pandèmia”, afirma. També creu que el pitjor està per arribar.
Enyorament
El Xavi està acostumat a viure sol, però troba a faltar quedar amb gent. És una persona molt sociable i no acostuma a quedar-se el cap de setmana a casa. I en una ciutat com Londres, que té, diu, una oferta cultural inacabable, sempre hi ha coses a fer. Tot i haver intensificat les comunicacions amb uns i altres, diu que “es troben a faltar les relacions cara a cara”.
El que porta més malament, reconeix, és saber que està a Londres i no té opció per poder venir a Sabadell en cas de necessitat: “Preferiria estar a prop de la família en aquestes circumstàncies. Em sento molt impotent amb la situació”.
A la gent de Sabadell els envia un missatge de suport. “D’aquesta en sortirem. És una situació molt dura, però haurem demostrat que tots plegats, com a societat, hem col·laborat a sortir-nos-en. Tant de bo puguem treure lliçons d’aquesta experiència i valorem moltes coses que abans donàvem per fetes”. Com ara, diu, “apreciar més a treballadors que generalment passen desapercebuts, i també la necessitat de tenir amics i família a prop”.
