[Per Leo Torrecilla, empresari]
Organitzar el retorn escalonat és fonamental per al procés de recuperació de l’activitat econòmica. El RD 13/2020 de 7 d’abril responsabilitza l’ocupador en cas de contagi dins de l’empresa, considerant la malaltia de la Covid-19 com un accident de treball. I malgrat que moltes persones estan tornant a treballar, el virus segueix actiu i el perill de contagi encara és molt alt, per això cal extremar les precaucions. Encara no s’ha solucionat la manera de detectar on i qui pot contagiar, a causa de la falta de tests, que és l’eina essencial i necessària utilitzada a la resta de països. Sembla que en poques setmanes començaran a estar disponibles de manera massiva. Mentrestant, cal mantenir el teletreball en els casos que sigui possible i les mesures especials de reducció de la mobilitat, de distanciament social. Segur que també hi ajuden els canvis a sales de reunions, vestuaris i implementar, potser de forma defi nitiva, altres canvis en espais físics dels llocs de treball.
A banda d’aquestes mesures de salut, cal prendre mesures econòmiques per fer front als impactes negatius que la Covid-19 ha provocat:
1. Xoc d’oferta a causa de la interrupció de les cadenes de producció a la Xina i Itàlia principalment.
2. Xoc d’oferta a causa de la restricció al moviment de persones.
3. Xoc de demanda a causa de la incertesa i disminució de les rendes disponibles.
4. Xoc de demanda a causa de l’afectació mundial que l’epidèmia està tenint.
Per això, en l’àmbit macroeconòmic, l’única gran mesura que crec que pot salvar l’economia d’un gran col·lapse és augmentar la liquiditat del sistema, mitjançant l’emissió de tants milers de milions com sigui necessari (com va dir Draghi encertadament en l’anterior gran crisi). Això permetria allargar i fl exibilitzar l’endeutament de les empreses, evitant així molts tancaments per manca de liquiditat.
En l’àmbit micro, cada negoci, una vegada resolts els reptes immediats per tornar a la feina, caldrà que prengui mesures per garantir la viabilitat i poder imaginar una nova normalitat. S’ha de tenir clar que l’entorn ha canviat: tant les regulacions com les normatives i els hàbits dels clients, cosa que farà renovar i redissenyar les nostres ofertes de productes i serveis. Creix la necessitat de ser fl exibles, podent servir grans comandes sense grans estructures de costos fi xos, adaptar els recursos a les noves necessitats per respondre al dinamisme i als requeriments que vagin sorgint, i que seran més canviants que mai. Per això cal fer un exercici de control de la caixa, i un augment de la disciplina en els costos, així com una revisió del pla d’inversions i despeses basat en aquestes noves normalitats.
Com que no sabem si es tracta d’un virus que es debilitarà quan arribi la calor, ni si és estacional com la grip ordinària, ni si seguirà aquí present durant molts mesos fi ns que es completi una vacuna, hem de preveure uns escenaris complicats per als propers períodes.
