MARC BASTÉ ALUJAS

El WhatsApp, millor en silenci

Des de l’inici del confinament tots fem servir a la vegada diverses aplicacions de xat i de videoconferència com a escenari de la nostra vida social. S’han convertit en l’oficina, el menjador de casa dels pares, la cafeteria, el dormitori o la consulta del psiquiatre. Canalitzen tot allò que normalment fem en societat i, no ens enganyem, no tot són somriures i bones maneres. En societat estimem i demostrem afecte, però també exterioritzem pors i frustracions, ens desfoguem, discutim, ens divertim o ens enfadem. Vivim, ras i curt. I no és fàcil fer tot això a través d’un grup de WhatsApp!

Menys encara durant la reclusió: les angoixes i les inseguretats van emergint, inevitablement, i no disposem dels mecanismes que habitualment fem servir de vàlvula d’escapament. Al Diari ho hem comprovat. A cada edició, un redactor diferent ha anat fent un petit escrit, en diem  Diari del confinament. Les dues primeres setmanes, tot era positivisme i pensament constructiu. A mesura que avançava el temps, però, es perdia l’efecte inicial i l’angoixa i el mal humor s’obrien pas, donant als escrits un to més negre, més espès.

Assumeixo que ha passat el mateix als grups de WhatsApp de mig món. Dels missatges de solidaritat i unió que va provocar l’adrenalina de les primeres setmanes, els xats s’han convertit en la barra del bar, una mena de deixalleria emocional on desfogar-se, reenviar informació absurda –sovint sense ni llegir-la–, discutir i extremar posicions. Tant és així, que els dirigents de WhatsApp
han pres mesures i han tornat a reduir la quantitat de vegades que es poden reenviar els missatges, per limitar-ne els danys potencials. 

Aquests dies, als xats tots som epidemiòlegs, doctors en economia, empresaris i/o autònoms, assessors fiscals i experimentats gestors públics. Ah, i poliglotes: he rebut informes i notícies en almenys 5 idiomes, alguns impossibles de desxifrar però que se suposava que eren un argument definitiu en un debat aferrissat. Curiosament entre tants “savis”, però, els debats solen tenir origen en una posició ideològica (o partidista) prèvia, que lluny de flexibilitzar-se s’enroca encara més. 

Jo, que soc discutidor de mena, no tinc cap posició partidista però sí una de ferma i, a la meva manera, coherent: sovint argumento en contra del que digui la majoria en un debat (en qualsevol debat). I, és clar, a vegades em quedo sol discutint amb la resta. Però el que normalment és un exercici dialèctic divertit, aquests dies es converteix en una altra cosa, més perillosa i poc edificant. Per això ja fa dies vaig prendre una determinació: no més grups de WhatsApp excepte els familiars, on l’Elsa i el Teo, els nostres fillols, ens obsequien amb una sèrie de misteri de producció pròpia, que protagonitzen el Capità Espàrrec i la Senyora Inspectora. La vida, ara, és meravellosa.

Comentaris
To Top