Oci i cultura

Confinats, però no vençuts

David Vila i Ros, al balcó de casa seva / VICTÒRIA ROVIRA

Són dies de confinament, però la quarantena també deixa marge d’actuació. Visitem els escriptors sabadellencs Montse Barderi i David Vila i Ros a casa seva, però guardem la deguda distància. Parlen del passat i futur: des dels records d’altres diades de Sant Jordi fins a les perspectives del sector, abocats com estan a penjar continguts a les xarxes socials. I a presentar els seus llibres mitjançant el telèfon mòbil.

Montse Barderi, per exemple, va parlar dimarts de La memòria de l’aigua davant de 350 estudiants de la Blanquerna (Universitat Ramon Llull) per Instagram. “L’acte havia de ser físic, però el vam adaptar la situació”, explica Barderi. Adaptació, resiliència. “I em van pagar els honoraris com si hi hagués anat, cosa que també és molt important i d’agrair”, afegeix.

Vet aquí un punt rellevant: si els esdeveniments culturals s’anul·len pel virus i els artistes pengen cultura gratuïta a Instagram, de què viuran? “És important no associar gratuïtat a Internet”, afegeix Barderi. Ella ha començat a impartir alguns cursos en línia de pagament i intenta ser tan activa com pot a les xarxes. Tot i això, l’escriptora és pessimista respecte al futur del llibre. “Estan saltant molts títols, molts d’autors que ja no sortiran”, diu.

“A les imprentes hi ha capses plenes de llibres”

Hi coincideix David Vila i Ros, que enguany presenta La revolta de Cramòvia. “A les impremtes hi ha capses i capses plenes de llibres, aturats”. El sabadellenc surt en defensa de les petites editorials i llibreries. “Són projectes que no tenen reserva de diners, per situacions com aquesta”. El sector del llibre, de fet, fa un 40% dels ingressos anuals en la campanya de Sant Jordi.

Publicitat

Montse Barderi, a la finestra de casa seva / VICTÒRIA ROVIRA

També Vila i Ros es multiplica aquests dies amb lectures de contes a les xarxes. “Ho fem feliços i de manera gratuïta. Només afegim que, quan això acabi, la gent se’n recordi i ho valori”. I l’administració també, remata.

En tot cas, el jove escriptor viu avui la seva 11a diada de Sant Jordi. El 2010 s’estrenava amb Ni ase ni bèstia. “Va ser quan vaig tenir la sensació de ser escriptor de veritat”, diu. L’any 2014 va ser l’any en què va estar més temps a les parades de Barcelona que a les de Sabadell. “Presentàvem l’assaig il·lustrat I si parlem amb el veí del segon?, al voltant de la necessitat d’assolir la independència, i va tenir cert èxit, així que l’editorial ens va fer anar amunt i avall!”. Mentre que l’any 2019 va presentar Les sabates esblanades, il·lustrat per Sílvia Morilla. “Va ser divertit, perquè en comptes de venir adults a la signatura, venien nens, fins i tot alguns alumnes meus!”.

“L’editorial et fa el ‘planning’”

Barderi també fa memòria. “Sant Jordi comença dies abans, ja que sempre surt algun acte a altres ciutats. És que són dates en les quals no pots ni quedar amb la gent, és l’editorial la que fa el planning”, diu Barderi. La vigília de Sant Jordi és la famosa festa de La Vanguardia. I arriba el 23. “Vas de parada en parada, premsa... I intentes passar un segon per Sabadell, és clar! Acabes rebentada, però és molt maco”, explica.

Esperem el 23... de juliol. Sant Jordi, al final, serà tropical.

Sabadell en imatges: la ciutat, retratada a l’Instagram del Diari de Sabadell

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top