La pandèmia la veia lluny. Tot just es parlava de Wuhan i el 18 de gener la Fina Pujals, una vallesana de Bellaterra, volava a L’Havana via Miami per passar uns dies amb el seu fill que viu allà. Tot aprofitant el viatge, “vaig voler visitar -explica- una amiga de Barcelona que té casa a la República Dominicana, en una urbanització exclusiva tancada i vigilada les 24 hores, amb servei de farmàcia i aigua a domicili”.
El 24 de febrer volava sense saber que “allò es convertiria en la meva presó fins avui”, diu. A principis de març es va anul·lar el seu vol de tornada a Barcelona. Des de llavors hi ha hagut alguna repatriació, per exemple una de les amigues que també estava confinada i va poder tornar a casa via Madrid. Això sí, subratlla que “ningú a l’avió anava protegit, no es guardaven les distàncies i va arribar amb febre al seu destí. Va passar una nit a un hotel de Madrid i 17 hores després arribava a Barcelona sense cap control sanitari”.
/ CEDIDA
La Fina s’ho pren amb resignació. “Tot i que es podria dir que es tracta d’un confinament de luxe, amb un clima perfecte, no deixem de pensar que estaríem millor a casa. La televisió dominicana parla de 760 infectats i 19 morts, però no és creiem aquestes dades. Les Ambaixades no serveixen per res, només estan per fer paperassa. Cap informació ni ajuda per repatriar-nos, tot i que Ibèria ofereix vol cada 10 dies, però sense cap prevenció i a preus abusius”.
Per tant, aquesta vallesana que ha treballat tota la vida al món tèxtil i ara gestiona patrimoni, intenta passar els dies de la millor manera possible amb la seva amiga. “Fem moltes passejades per unes platges desertes, prenem el sol i organitzem els àpats amb el que podem. Els recursos d’aquest país no són els mateixos que Europa. És com estar de colònies una mica crescudetes”, afirma divertida.
/ CEDIDA
Els hotels -només el Barceló rep clients- i els restaurants estan tancats i la vida, en general, s’ha paralitzat en tot el país. “Molts treballadors d’aquesta zona han decidit viatjar cap a l’interior on troben fruita i granges per no passar gana”. La Fina està acostumada a viatjar i aquest any tenia previst viure la Setmana Santa i la Feria d’Abril a Sevilla on té un pis, però tot s’ha anat a orris. “Ara només espero agafar el primer avió que surti a Barcelona per tornar en condicions normals” i retrobar-se amb la seva filla a Sant Cugat i els amics que té a Sabadell. Una aventura atípica a milers de quilòmetres.
