Publicitat
JOSEP MERCADÉ

Por al desconfinament

[Per Josep Mercadé, periodista]

Això de veure llum al final del túnel és una d’aquelles frases que, com la roba, amb les rentades es gasta. El problema és que no sabem què hi trobarem un cop veiem la llum. El llarg viatge del desconfinament, amb la sortida controlada dels infants des del diumenge passat, ens fa tenir reaccions contraposades. La primera és d’alegria en veure que els carrers recuperen la vida amb un col·lectiu que finalment se l’ha tingut en compte. La segona és de prudència per la situació generada per la Covid-19.

La sortida dels més petits ha posat de manifest que tothom necessita poder-se comunicar en viu. Suposo que aquestes setmanes us heu trobat que, en sortir de casa per anar a comprar, tot marcant les distàncies necessàries, qualsevol excusa ha servit per iniciar una conversa encara que sigui amb un desconegut. Aquesta necessitat s’ha agreujat amb el pas dels dies. Això de teletreballar està molt bé –depèn de cada cas i circumstància–, però el contacte físic és una de les sensacions més enyorades aquests dies.

Publicitat

No és estrany, en aquest primer pas del desconfinament, veure persones adultes i infants conversant amb amics i coneguts al carrer, que és el nostre medi natural de trobada. Per uns moments hem oblidat gairebé els condicionants de la pandèmia. Les directrius donades per les autoritats no hi han ajudat gaire. Novament s’ha posat de manifest la deficient comunicació entre governants i ciutadania. El govern central ens diu que els nens i nenes poden sortir des de les 9 del matí a les 9 del vespre, mentre que la Generalitat proposa franges horàries per edats. Però potser als pares i mares que treballen no els va bé sortir a les hores que els diuen.

A partir d’aquest dissabte s’obrirà un nou escenari amb més llibertat de moviments. Aquest dimarts coneixerem les condicions que ens imposa el govern de l’Estat per començar a sortir. El mateix està passant a la resta d’Europa, on s’apliquen mesures per tornar a refer l’activitat aturada pel confinament. Està clar que no serà el mateix que abans, però no sabem exactament què passarà. A partir dels propers dies haurem de superar una nova prova. Conviure amb el virus invisible més enllà de les parets de casa nostra.

L’aspecte més positiu de tot plegat és la baixada de les defuncions i infeccions. Però aquella llum al final del túnel trigarà a arribar. Saber-ho ens ajudarà a no relaxar-nos i, també, a no tenir por al desconfinament.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top