[Per Josep Mercadé, periodista]
El llarg procés de la Covid-19 el vivim a casa nostra des de fa més de 50 dies. En aquest temps hem sentit, llegit i vist infinitat de titulars d’informacions i de missatges que, amb més o menys fortuna, ens acompanyen en aquest trajecte col·lectiu cap a un demà que segueix sent una incògnita. Està demostrat que són aquests missatges curts els que més queden i, també, els que més poden condicionar la vida de les persones. De tots ells, a banda dels lemes d’ànims de l’estil ens en sortirem o tot anirà bé, el que ara està fent més fortuna és el de la nova realitat.
Fixem-nos que quan ens parlen d’aquesta nova realitat ens diuen que res tornarà a ser igual que abans. Un fet bastant obvi si mirem el nostre entorn més immediat. Però aquesta nova realitat ens està dient més aviat que tot serà pitjor. Haurem d’anar amb mascareta per tot arreu o gairebé. No ens podrem abraçar amb amics i coneguts, haurem de viure marcant distàncies de seguretat, etc. Sovint, doncs, aquesta nova realitat ens té atemorits justament pels efectes negatius que comportarà segons anem sentint i llegint.
Amb l’experiència que ens dona haver passat 50 dies de confinament i d’angoixa per les dades sobre infectats i, sobretot, de persones que han perdut la vida per culpa del coronavirus, entrem ara de ple en aquesta nova realitat. Ho vam fer dissabte amb la sortida massiva de la població per poder anar a fer esport i a caminar. Això sí, intentant marcar les distàncies i portant les proteccions corresponents.
Les imatges dels sabadellencs i sabadellenques inundant espais com ara la Rambla, el Ripoll, o la popular ruta del colesterol del primer tram de la carretera de Matadepera, ens poden donar algunes claus sobre què pot passar d’ara endavant. Aquest confinament ens haurà ajudat a portar una vida més saludable? Abans de la Covid-19, els sanitaris s’esforçaven a mentalitzar-nos que cal moure’s més i menjar millor. Fer exercici per trobar-se més bé i també, per què no dir-ho, evitar patologies que provoquen elevats costos al sistema sanitari.
Crec que tots plegats hem interioritzat el concepte de vida saludable. No hi ha res com veure les orelles al llop, com diuen a pagès, per canviar els hàbits. I aquí rau precisament un dels efectes positius d’aquesta nova realitat de què tant ens parlen. Ara cal mantenir aquests hàbits i segur que tot anirà més bé.
