“Sembla un pegat”. Pol Cruells descriu les ajudes anunciades pel Ministeri de Cultura sense miraments: “Més enllà del titular, no solucionaran les mancances estructurals del sector”.
I és que els músics (com ho fan actors i actrius, així com artistes d’altres modalitats) lamenten les condicions laborals en què es mouen, en tant que autònoms o contractats intermitents. “Estem al règim d’autònoms d’artistes i toreros, fet que està totalment antiquat”, defensa. I afegeix que cal una eina que faciliti als autors pagar impostos segons el que facturen. Mentrestant, avisa, hauran de seguir buscant-se la vida fora de la música. “Jo mateix tinc una mitja jornada de la qual visc econòmicament”, matisa, “que és la meva feina de bibliotecari i que per cert m’agrada molt”.
Prova de la precarietat del sector seria la petició que Cruells ha rebut aquesta setmana per part del Departament d’Educació, el qual li demanava la cessió gratuïta del seu senzill Posidònia per fer-lo servir en uns vídeos promocionals.
Cruells havia de fer gira amb Els Amics de les Arts, aquest estiu. Tanmateix, tot està aturat. “Potser s’aconsegueix salvar alguns concerts, de menys aforament”. Qui també havia de girar aquest estiu era Jordi Llunell, amb la producció dels concerts de Txarango en la seva gira final d’acomiadament. També ha quedat en l’aire.
Així mateix, la pianista Lu Rois també lamenta aquests dies les dificultats econòmiques que afronta el sector. Fins i tot ella mateixa, que acaba de publicar el seu nou disc, Microcosmos, s’ha donat de baixa d’autònoms i encara no ha pogut mirar l’opció del SEPE, “ja que està col·lapsat”. Tot i així, matisa que la seva opció no és demanar ajudes “com qui demana caritat”. I remata: “Per mi un dret bàsic com a artista seria aplicar mesures com la renda bàsica”.
Concert de Manel al teatre La Faràndula / D.S.
Com fer concerts ara?
A la precarietat dels artistes cal afegir els problemes que tindran les promotores per organitzar concerts que resultin rendibles econòmicament amb l’aforament limitat al 30% o el 50%. Pere Urpí, de la promotora UiU, ho descriu gràficament: “Si a la Cava Urpí hi caben fins a 150 persones per al concert de Manu Guix, però ara ens limiten a la meitat, què hem de fer? Dir-li al Manu que faci dos bolos, en comptes d’un, però cobrant el mateix? Doblar el preu de l’entrada que paga l’espectador”. I es respon a si mateix: “Al final, ajustarem d’aquí i d’allà”.
Tampoc té clar com serà el futur escenari la presidenta de les Joventuts Musicals de Sabadell, Joana Soler. “El Ministeri de Cultura diu una cosa un dia; i l’endemà diu el contrari”.
No sembla, doncs, que el sector musical de Sabadell estigui esperant amb candeletes l’arribada de Mister Marshall.
