Una de les petites alegries que he tingut en aquest confinament ha estat la tornada d’un dels meus podcasts preferits, el Delicatessen de Catalunya Ràdio, que es va veure obligat a tancar les seves emissions per la crisi de la Covid-19. Haig de reconèixer que soc un fan incondicional del periodista musical Albert Puig i la seva manera de comunicar, i això em fa ser poc crític.
Per als que no ho coneixeu, Delicatessen és un petit-gran programa de ràdio d’un estil musical molt ampli, amb una fórmula simple però amb un gran coneixement de les noves i velles tendències musicals, i sempre conduït d’una forma elegant i gens pretensiosa, molt al revés d’alguns dels programes actuals de tall avantguardista, on alguns presentadors amb una modernitat que sembla fingida no acaben de convèncer.
Tot i que al programa no hi puc escoltar mai o gairebé mai els meus grans ídols, com Battiato, Krall o Hancock per dir-ne alguns, mostra constantment noves joies musicals allunyades en molts dels casos dels circuits comercials de masses, i aquí rau la gràcia. Aire fresc per a les oïdes fartes d’escoltar sempre els mateixos estils repetitius que ofereixen per exemple els grans i famosos programes musicals de la televisió, en què l’objectiu és enganxar i convertir l’espectador en mers números estadístics per als anunciants, i a canvi regalen un producte gens transgressor i disruptiu.
En aquests moments de gran incertesa necessitem, i com mai, un programa Delicatessen innovador de la ciutat, i en què els grans protagonistes siguin les nostres xarxes d’emprenedors/es, com la Xarxa Onion, presidida per Arnau Bonada, que acaba d’oferir un gran paquet de bones propostes per ajudar, incentivar i promoure sortides de la crisi. O la nova associació Emprenedores Teixint Sabadell, en què la seva presidenta, Paloma Arenós, està aconseguint amb molt èxit reunir un ampli conjunt de noves empresàries i emprenedores amb molta experiència i capacitat d’execució, i que amb la comprensió i el suport adequats poden portar nous models de riquesa a la ciutat.
Sense oblidar els gremis i associacions consolidades que engloben el teixit empresarial que manté en gran part el sistema, els emprenedors de primera generació es caracteritzen per utilitzar intensivament la innovació amb la finalitat de fer-se lloc als mercats, aportant noves visions i oportunitats, i habitualment amb grans dosis de resiliència. Per la seva creativitat, i per superar els reptes que ens esperen, cal imprescindiblement creure en aquests perfils i empoderar-los.
Afortunadament, no hi ha límits per a la innovació, i pot venir per exemple del comerç aplicant nous sistemes de comercialització i distribució, creant de nou o readaptant productes o serveis a partir del coneixement de les universitats per part de nous emprenedors; pot venir per la promoció dels productes i serveis fets a la ciutat; o d’una col·laboració publicoprivada que ens faci atractius per a l’aterratge d’empreses vingudes de fora. També podria venir dels acords entre comerciants i la gent del món de la cultura per implantar nous entorns de lleure i compres de proximitat, o d’un urbanisme avançat que permeti noves fórmules a la restauració i als vianants.
A Sabadell hem de fer com Albert Puig: amb la saviesa de tots, innovar cada dia.
