[Per Gabriel Fernàndez, portaveu del grup municipal d’ERC]
És evident que la pandèmia del virus SARS-CoV-2 té i tindrà un gran impacte en molts aspectes de les nostres vides quotidianes: la salut, l’economia, el treball, les relacions personals, la formació i educació, el lleure, l’oci, la cultura, l’esport… Plantem cara com a societat a una quàdruple crisi sense precedents propers: sanitària, social, econòmica i ambiental. Els experts de tots els camps ens adverteixen que trigarem a recuperar-nos-en i que, malauradament, no serà senzill. Per tant, cal que adaptem totes les nostres capacitats com a ciutat a les noves circumstàncies per sortir-nos-en. És de sentit comú.
La immediatesa de la urgència posa sobre la taula de tots els qui tenim responsabilitats institucionals i col·lectives a Sabadell un repte tàctic com a ciutat –i, també i sobretot, com a comunitat–: pal·liar els estralls econòmics i socials del nou coronavirus. Un repte que es va materialitzant en mesures i actuacions a curt termini i de més o menys intensitat (plans de xoc). A llarg termini, però, el sotrac presenta l’oportunitat estratègica i l’obligació, alhora, de repensar el model de ciutat; es tracta d’una ocasió única, d’un punt d’inflexió excepcional i històric. Cal actuar per urgència, però amb vocació de permanència. A Sabadell, tots hauríem d’entendre que la realitat ha canviat radicalment. Ja no som al maig del 2019 (eleccions municipals): som al maig del 2020 (pandèmia de la Covid-19), i tenir-ho clar determinarà el nostre èxit o fracàs com a col·lectiu, com a ciutat. És de sentit comú.
Sabadell necessita, a més de plans de xoc, un pla de ciutat de debò, una estratègia compartida veritable i honesta que aprofiti el talent divers i els actius de tots els actors, que contempli la crisi com a oportunitat per canviar de model de ciutat i rellançar-la. Un pla que, des del principi, sigui de tots, no només d’alguns. Si només és d’alguns, és el mateix de sempre, és la política de sempre: la vella política de curta volada. I avui no tenim pas aquest pla. Ni tan sols hem començat a fer una cosa tan elemental i bàsica –de primer de processos participatius– com trobar-nos tots els actors i escoltar-nos. I creiem que ha de ser l’Ajuntament com a corporació, no tan sols el seu govern, qui ha de liderar aquest procés; per això ho hem proposat, ho proposem i ho continuarem proposant. És de sentit comú.
I compte: no ens podem confondre. Quan parlem de construir un pla de ciutat, no parlem de la redacció de documents elaborats pels serveis tècnics de l’Ajuntament sota la direcció de l’equip de govern de torn per ser enriquits i posteriorment rebre l’adhesió d’alguns perquè sembli un acord de tots. No. Això és a anys llum del Pacte de Sant Roc que hem proposat. Liderar un procés de codecisió del futur no és aplaudir la proposta d’un dels actors, adherir-s’hi o escenificar un pretès consens; no és fer-se una foto plegats arran d’haver-hi pogut incloure algun punt propi. És decidir entre tots el que ens afecta a tots, i fer-ho des del minut zero. I això només es pot fer en un procés realment participatiu. És de sentit comú.
I, com que a Esquerra Republicana creiem de debò en aquesta taula de ciutat en la qual tots els partits i entitats ens puguem trobar i escoltar, dilluns presentàvem Aixeca’t, Sabadell!. Un document amb propostes enviat a tots els grups municipals i a l’abast de tothom al nostre web, i que conté 182 mesures en set àmbits com a aportació a aquest procés que hem d’endegar. És hora de multilateralitat, no d’unilateralitat; és l’hora de la mirada llarga perquè toca repensar el model de ciutat per millorar el benestar i la vida de tothom, no només atendre l’emergència, la immediatesa. Ens hi juguem tant com a ciutat, que gairebé ens ho juguem tot. És de sentit comú, oi?
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
