L’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell ha posat en marxa la primera Unitat Funcional de la Covid de tot l’Estat, i que ha de permetre el seguiment dels pacients amb seqüeles de la malaltia vírica, algunes de les quals apareixen setmanes després d’haver-la patit, fins i tot en els casos diagnosticats com a lleus o asimptomàtics. Ho fa conjuntament amb els centres d’atenció primària (CAP) dependents de l’Institut Català de la Salut, i amb el suport del Servei Català de Salut.
El centre vol posicionar la Unitat com un nucli promotor de la investigació en relació amb la Covid-19 i en aquest sentit ha potenciat un estudi basat en proves serològiques a pacients i personal sanitari. L’objectiu és determinar si s’han generat anticossos a la malaltia i la seva fortalesa o debilitat davant un segon brot de virus i poder ajudar els projectes de resposta immune, base per a les vacunes que s’estan investigant.
La nova unitat hospitalària, dinamitzada pel doctor Manel Cervantes, director de Servei de Malalties Infeccions del Parc Taulí, cuneta amb un comitè assistencial format per especialistes en diverses àrees hospitalàries. Això inclou personal des de serveis concrets de l’àrea cardiovascular i neurologia, pneumologia, UCI, dermatologia, cirurgia, digestiu o reumatologia a àrees més transversals com a medicina interna, urgències, pediatria, geriatria, rehabilitació, infermeria, microbiologia o malalties infeccioses.
Tots aquests professionals es coordinaran amb els metges de família i el conjunt de l’Atenció Primària per fer el seguiment dels protocols aplicats als pacients. La Unitat Funcional de la Covid, integradora i oberta a totes les àrees de Parc Taulí, ha de poder-se coordinar amb els CAPs per fer més eficient l’atenció al pacient, utilitzant un sistema híbrid de seguiment, presencial i telemàtic, i eines tecnològiques desenvolupades pel centre hospitalari, que economitza temps i recursos tant a les persones com a sistema de salut.
La nova Unitat també realitza el seguiment de grups de pacients que han passat el virus de manera més severa, per potenciar la recuperació i per conèixer quines d’aquestes seqüeles es poden cronificar. Fins ara, les seqüeles que s’han pogut atribuir a la Covid-19 són diverses, en què en les formes més severes han predominat la fibrosi pulmonar i la trombosi vascular, però també pot afavorir la formació d’úlceres per decúbit, de vegades severes, i en el pic de la pandèmia es va detectar un increment de lesions isquèmiques cerebrals similars als ictus.
