Publicitat
JOSEP MERCADÉ

Un futur més ventilat

[Per Josep Mercadé, periodista]

Ara que la fera de la zona metropolitana es torna a moure, la resta del territori ja tremola. Hi ha una estranya relació d’amor-odi entre la metròpoli i la resta del país. Uns el neceassiten per esbargir-se i els altres voldrien només els guanys i no pas les molèsties que provoca aquesta invasió, majoritàriament, de cap de setmana. Però fins a la fase 3, el rere país està protegit de l’atac metropolità.

Amb la unificació de la regió sanitària de Barcelona, la gent de Sabadell ja podem baixar a Barcelona i a l’inrevés. Però això no sé si és cap gran avantatge a banda de facilitar el contacte amb persones molt properes que visquin en aquesta macro regió sanitària. En aquests moments convé més estar ventilats que massificats. Malgrat els esforços de les ciutats metropolitanes per poder guanyar més espais per als vianants –Sabadell també ho està fent, com no pot ser d’altra manera–, la Covid-19 ens ha demostrat que la densificació de les ciutats és certament un perill.

Publicitat

En aquesta asimetria del desconfinament, els més ben parats són els habitants de les regions interiors de Catalunya que, menys la de Lleida per imprudent, ja han passat a la fase 2. Tot i que poden viure més tranquils sense la presència del que anomenen els barcelonins, molts negocis malden per l’afluència de la gent metropolitana. Certament vivim en un país desequilibrat que necessita un canvi radical. Així ho expressava el dijous passat en aquest mateix diari Manel Larrosa tot reconeixent les potencialitats de les comarques interiors.

Els canvis accelerats que ha provocat aquesta pandèmia, amb un ús generalitzat del teletreball, pot fer qüestionar a moltes persones anar a viure a altres indrets del país amb una densificació menor. Alguns municipis que estan perdent població segur que ho veurien amb molt bons ulls. Aquests moviments de població afavoririen a dotar aquests municipis de millors infraestructures sobretot per facilitar el teletreball en condicions dignes.

El contacte amb llocs més amplis acaba sent una necessitat. Està passant amb els que ara volen canviar de pis i es plantegen disposar d’una terrassa per si tornessin els confinaments. Aquesta primera setmana d’obertura ho hem vist amb les terrasses dels bars. A banda del contacte humà s’ha afegit la necessitat de gaudir de l’aire lliure. Qui sap si en un futur proper la tendència imparable dels darrers anys de formar grans metròpolis amb milions de persones, de sobte, un virus aconsegueix modificar-la. Per si de cas, anem-hi pensant.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top