Un estudi liderat per la
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha localitzat dos fragments del
meteorit de Barcelona, que va caure entre
Sabadell i
Terrassa el 25 de desembre del 1704. Es va poder observar des de
Marsella fins a Barcelona i va caure, segons diversos testimonis, al Vallès, però fins avui es creia que no se n'havia preservat cap fragment.
[caption id="attachment_145067" align="aligncenter" width="474"]
Mostrari del meteorit / UPC[/caption]
L'estudi, publicat a
Meteoritics and Planetary Science, dona a conèixer la troballa de dos fragments del meteorit que havien passat inadvertits durant segles entre les col·leccions del gabinet de curiositats d'una família d'apotecaris i botànics. L'article, titulat
The Meteorite de Barcelona: history, discovery and classification, també recopila una vintena de documents històrics.
Gravat de Josep Solara de l'any 1705 (UPC-Barcelona Tech)
L'estudi l'ha liderat l'investigador i director del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona (CRnE) de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC) i s'ha realitzat conjuntament amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, a través d'un projecte de recerca de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
El meteorit de Barcelona va donar lloc a nombroses prediccions i supersticions. Els partidaris de l'Arxiduc Carles d'Àustria ho van interpretar com un senyal de Déu a favor seu, mentre que els partidaris de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d'Àustria.
https://twitter.com/la_UPC/status/1268161330646847488
L’estudi conté una descripció petrogràfica i geoquímica que ha revelat que els fragments, constituïts majoritàriament per silicats i petites partícules metàl·liques, corresponen a una condrita ordinària, de la qual es desprèn que el meteorit prové d’un asteroide primitiu entre les òrbites de Mart i Júpiter.
Es tracta del setè meteorit més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa. Per al seu estudi amb detall s’han fet servir tècniques avançades d'anàlisi com la tomografia de raigs X, microscòpia electrònica i microsonda electrònica.
[caption id="attachment_145066" align="aligncenter" width="674"]
Zones des d'on es va poder veure el meteorit / UPC[/caption]
Els autors han comparat les restes del meteorit de Barcelona amb els quatre meteorits que es coneix que han caigut o s’han trobat a Catalunya (Caiguts: Nulles (Alt Camp) 1851 i Cañellas (Garraf) 1861; Trobats: Girona, 1899 i Garraf, 1905). L'estudi conclou que cap d’aquests fragments poden ser confosos amb el meteorit del 1704.
Els dos fragments, de 50 i 34 grams de pes, respectivament, s’han trobat en un pot de vidre mentre es catalogava la col·lecció Salvador. El sobre de dins del pot contenia una etiqueta incompleta i mig esborrada on encara es podia llegir "
( Pe [d] ra [que ca] ygué d’un [..] [..] u es [..]en [..]y 1704)".
La família Salvador va ser una nissaga d’apotecaris i botànics que des de començaments del s. XVII fins a mitjans del s. XIX van aplegar una biblioteca i unes col·leccions científiques molt importants i van mantenir un gabinet de curiositats a la rebotiga de la seva apotecaria del carrer Ample de Barcelona. Els gabinets de curiositats, que van proliferar a Europa des del Renaixement fins a la fi de la Il·lustració, van jugar un paper fonamental en l’elaboració i transmissió de coneixement sobre la natura durant tres segles. L’espai del carrer Ample ja no existeix, però l’Institut Botànic de Barcelona conserva tot el mobiliari i les prestatgeries, una biblioteca amb més de 1.500 volums, un herbari únic amb quasi 5.000 plecs, uns 14.000 espècimens dels regnes animal, vegetal i mineral, així com diaris de viatge i nombrosa correspondència, tot plegat d’una extraordinària vàlua científica.
https://www.diaridesabadell.com/2020/04/10/telegram-diari-sabadell/
