[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Crec que davant la falta d’idees sobre què fer en l’àmbit educatiu, caldria fer algunes coses que proposo al debat ciutadà. Pot ser que el setembre visquem una situació en què encara en l’àmbit educatiu tinguem problemes. Em sembla que en general en l’àmbit de salut s’ha reaccionat molt bé, en l’educatiu no.
En primer lloc, no m’ha agradat la idea del Departament d’Educació de no voler fer classes amb contingut del currículum, per no deixar enrere ningú. Crec que l’actitud havia de ser al revés, anem a veure quanta gent no té ordinador i connexió a Internet, perquè cap nen quedi enrere. No és tan difícil, hi ha productes que costen quatre duros. Si no ho fa la Generalitat, que ho faci l’Ajuntament, i si sol no pot, que demani ajuda a la ciutadania i portarem tots els ordinadors que facin falta. Per cert, quants no en tenen? Quants no en tindran el setembre? Hi ha localitats com Santa Perpetua que tots els nens tenen ordinador.
En segon lloc, crec que cal muntar Brigades Educatives Solidàries (BES) de voluntaris que puguin educar en el medi social i natural. Educar en el medi social és una idea de Francesc Ferrer i Guàrdia aplicada per primera vegada a l’Estat espanyol precisament a Sabadell en una fàbrica de l’actual Rambla. I en el medi natural es va aplicar per primer cop a la Universitat de Barcelona per Odón de Buen –i també a l’Escola Moderna–, que va tenir molta vinculació amb la ciutat, on promovia també excursions científiques a La Mola. Podríem agafar grups de 10 nens i nenes. Crec sincerament que podríem ser molts els que col·laboréssim en aquesta tasca de patriotisme sabadellenc.
Una tercera cosa copiada dels primers anys d’Ajuntament democràtics quan hi havia centenars de nens sense aula, l’Ajuntament comunista va habilitar amb pocs dies tota mena de locals, baixos d’edificis, locals municipals en desús, etc., per tal que tots els nens tinguessin escola.
Una quarta cosa seria que l’Ajuntament contracti mestres mentre durin els problemes. També demanaria als mestres que proposin alternatives. Que no esperin solucions externes, sinó que proposin què fer. Per exemple, als instituts es podrien fer horaris de matí i tarda i així es guanyarien sense fer res el doble d’espais i, si cal, allargar el torn de tarda. No pot ser que ens queixem de falta d’espai i tinguem els instituts tancats a la tarda. De passada ens assegurem que tots els nens mengen al migdia.
Quan tot funciona no cal preocupar-se, però quan les coses es compliquen crec que la ciutat de Sabadell ha de funcionar com una república, com una Ciutat-Estat que es resol els problemes sola, amb la seva gent. Exercim de debò el republicanisme, assumim les responsabilitats col·lectives quan cal. I ara toca fer-ho. I el setembre més.
