Oci i cultura

Els tresors que l’Arxiu Històric no vol amagar

La Casa Ponsà és l’edifici històric que acull les instal·lacions de l’AHS / D.S.

L’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) es troba a la Casa Ponsà, un edifici del segle XIX que l’Ajuntament va comprar l’any 1980. “Després de la Transició, l’arxiu de la ciutat es trobava en un estat molt deplorable”, explica el seu actual director, Joan Comasòlivas i Font. Tot i que es partia de fonts documentals com l’Arxiu Municipal i l’Arxiu Notarial, no existia una entitat arxivística moderna. 

Però des de llavors –fa uns 40 anys–, han diversificat el fons i l’han fet créixer. Fins a la sala de consulta –on convergeixen documents i treballadors– hi pot comparèixer qualsevol usuari (tant qui fa recerca històrica, o ciutadans que volen resoldre aspectes particulars).

Avui, però, no podran celebrar les visites guiades que organitzen cada any amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, el 9 de juny. I és que l’Arxiu és obert sota cita prèvia, però per motius sanitaris encara no pot acollir grups grans. Tot i això, tècnics de la casa expliquen algunes peculiaritats, els tresors, vaja, que l’Arxiu no vol amagar. Com ara un sumari judicial datat del 1635, que presenta Jordi Torruella: “Es tracta del crim de Can Farganell, en la masia que ara es coneix com a Can Miró del Pla, situada en el que avui són els terrenys de l’aeroport”. Jaume Muntells, qui treballava a una vinya, va assassinar un altre sabadellenc tot pensant que era amant de la seva dona. 

El tribunal que el va jutjar va decidir sotmetre’l a tortures, que estan recollides en el document en mans de l’AHS. Finalment, l’acusat va negociar dir la veritat a canvi que li garantissin que no el matarien ni li tallarien cap extremitat. Va acabar a les galeres del rei. 

Així mateix, Gisela Figueras, responsable de la Biblioteca i l’Hemeroteca, explica que el diari més antic que hi guarden és un exemplar del Diari de Sabadell de 1854. La ciutat ha estat prolífica en l’edició de periòdics, fins al punt de coexistir fins a cinc capçaleres diferents alhora. També compten amb un exemplar del D.S. de fa exactament 100 anys: el 9 de juny del 1920. A la portada s’hi veu molta publicitat i notícies curtes i de successos. A més, es reprodueixen les quatre primeres pàgines de La Punyalada, novel·la de Marian Vayreda. 

Façana de la Casa Ponsà / D.S.

També tenen dos incunables (llibres editats des de l’inici de la impremta, però previs a l’any 1601). L’enquadernació és posterior, però està feta igualment amb pergamí (propi de l’època). Així mateix, l’arxiver David González té entre mans un Panorama Fotográfico, del 1881, que es pot considerar el primer reportatge urbà de la ciutat amb fotografia. Els autors són el fotògraf barceloní Joan Martí Centelles i l’editor sabadellenc Antonio Vives.

Són tresors que poden romandre en la foscor, ja que són patrimoni de la ciutat.

Comentaris
To Top