Ciutat

I a tu, ja t’han dit quan tornes a l’oficina?

Esponjar els escriptoris, tot reduint el nombre de treballadors al 50% i col·locant els ordinadors en zig-zag, és l’estratègia més habitual / LLUÍS FRANCO

“Què, ja us han dit quan torneu a l’oficina?”. La pregunta es repeteix una vegada i una altra entre converses d’amics i amigues. “Encara res”, contesta un. “Ostres, doncs nosaltres ja fa una setmana que hi som”, diu l’altre. 

Sembla, doncs, que el món es divideixi entre els que encara fan teletreball i els que han tornat al seu lloc habitual de feina. 

Aquest retorn inicial va arrencar, bàsicament, amb l’estrena de la fase 1, o sigui, el 25 de maig. Botigues obertes, terrasses dels bars plenes… La riuada de gent al carrer era incessant. I psicològicament, era una estampa que acompanyava la decisió de reobrir els despatxos. És el mateix cas de la plantilla del Diari de Sabadell, que tornava a la redacció el mateix 25 de maig, després d’haver elaborat el diari a distància des del 16 de març (tal com la majoria de capçaleres, en un esforç logístic inèdit en la història del periodisme).

Anar-hi per torns

Les grans empreses d’oficines de la ciutat es troben a mig camí. Fluidra, per exemple, ha permès fins ara el teletreball i la presència física només era voluntària. A partir del 22 de juny, però, la plantilla es dividirà en dos blocs i començaran a assistir al despatx de forma rotatòria. Altres empreses, com Robotics, encara mantenen un alt grau de teletreball. 

També el sector públic es manté en un impasse. La majoria de treballadors de l’Ajuntament de Sabadell, per exemple, han estat treballant a distància, tret dels serveis essencials (neteja, policia, transport…), que no s’han interromput en cap moment. 

Aquesta setmana, però, s’hi ha reincorporat presencialment un 30% de la plantilla (biblioteques, Sabadell Atenció Ciutadana, Atenció a la Dona, registres, tots ells amb cita prèvia). A partir del mes de juliol estaran al 50%, mentre que el setembre es trobaran gairebé al 100%. També el campus de la UAB a la ciutat manté les tasques a distància. De fet, es dona per fet que les administracions públiques seran les darreres a obligar els seus treballadors a tornar físicament a les oficines.

Torna el cotreball

Una excepció podria ser Crec Coworking, que va ser dels primers tant a tancar (14 de març) com a reobrir (14 d’abril). El seu director, Carles López, explica que les dues primeres setmanes només hi anaven 3 o 4 treballadors, d’un total de 30 coworkers que tenien associats a l’inici de la crisi. Mentre que a hores d’ara, la taxa d’assistència ha pujat aproximadament un 65%. “Però ho combinen: alguns dies a casa, d’altres al coworking”, explica. López creu que el final de l’estat d’alarma (la mitjanit del 21 al 22 de juny) serà definitiu per a la reincorporació massiva.  

Oficina post-Covid / LLUÍS FRANCO

Més plans de contingència

Davant d’aquesta tornada, les empreses s’han afanyat a aplicar plans de contingència. Una de les empreses que assessora en les mesures a prendre és Prevint. El seu director territorial del Vallès, Carles Puig, explica que les demandes d’assessoria que reben s’han multiplicat per 5 des del passat 9 de març.

La majoria de consultes tenen a veure amb mesures com els tests, que “no són obligatoris, però sí recomanables”. De fet, la seva demanda s’ha disparat les darreres setmanes. També sobre l’ús de la mascareta en espais interiors, que “sí que és necessària en cas que no es pugui garantir una distància de dos metres entre dos treballadors”, apunta Puig.

També destaca que cal tenir molta cura amb els espais comuns. “Tant el menjador o el vestuari són espais on s’ha de vetllar per les mateixes mesures de protecció; i si no es poden garantir, han de seguir clausurats”, assenyala. 

Així mateix, Puig proposa oferir recursos psicològics variats per a la plantilla. “Des de classes de ioga i mindfulness, fins a organitzar una jornada esportiva per millorar l’ambient”, enumera. 

Alerta per febre

Una altra empresa de Sabadell directament relacionada amb la rentreé és Robotics, que desenvolupa el programari de control d’accés als llocs de feina. Com ara una terminal amb control biomètric i de temperatura corporal. 

El seu director comercial, Enric Blanco, explica que existeixen tres models: la càmera termogràfica (que necessita un vigilant), els termòmetres digitals manuals (les pistoles que hem vist aquests dies a les notícies), o les terminals fixes en els accessos a l’edifici o despatx. Aquesta tercera opció és la de Robotics, que ha vist com la demanda es multiplicava aquests dies. 

Comentaris
To Top