[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Tres mesos després, torno a baixar les escales de l’estació de la Renfe de Sabadell-Centre cap a una inspecció d’Hisenda a Barcelona. Fa certa impressió veure tots els passatgers del tren amb mascareta. Només els humanitza la mirada. El dia tapat no ajuda i el paisatge urbà perifèric que travessem fins a arribar al túnel de Torre del Baró sembla més gris que de costum.
En accedir a l’edifici d’Hisenda de la plaça de Letamendi, un vigilant de seguretat m’explica com he de desinfectar les sabates en una espècie de moqueta esterilitzadora. Tot seguit, em subministra un parell de guants de plàstic, d’aquells de triar la fruita i la verdura als supermercats. Passat el detector de metalls, una funcionària m’acompanya a un cubicle especialment habilitat. Al cap d’una estona, darrere d’una pantalla de metacrilat, apareix l’inspector.
No puc evitar sentir-me força ridícul. Mentre intento defensar el meu client, les ulleres se m’entelen per la pròpia respiració i les mans em suen pel plàstic dels guants. Separats pel metacrilat, debatem, entre d’altres, sobre si el vehicle i les dietes del gerent són una despesa deduïble per a l’empresa. Durant l’hora aproximada que dura aquella conversa asèptica, Google, Amazon i Facebook hauran evadit, legalment, uns quants milions d’euros d’impostos més a la Hisenda espanyola.
En sortir, la pluja ha fet una treva i decideixo passejar una estona pel centre. Costa reconèixer Barcelona sense turistes. Predominen els locals tancats i les botigues de roba de les grans cadenes, malgrat els espectaculars aparadors, estan pràcticament desertes. Tinc la sensació de ser en un d’aquells museus a l’aire lliure amb figurants vestits d’època que ensenyen antics oficis i costums.
M’esforço, com cada dia, a buscar aquell món millor, més solidari, sostenible i just que tants van vaticinar per a després del confinament, però, francament, no el trobo enlloc.
Malgrat tot, al tren de tornada a Sabadell, un bri d’esperança: llegeixo al diari que l’ICRICT, el grup format per diversos acadèmics i liderat per Stiglitz i Piketty, ha aprovat un manifest per impulsar, a través de Nacions Unides, un nou marc impositiu internacional més just. El cel continua encapotat, però, potser, una mica menys.
