Una experta d’alt nivell que forma policies, detectius privats, investigadors. Montserrat Iglesias-Lucía és la directora de l’Escola de Prevenció i Seguretat (UAB), un centre de formació únic a l’Estat. Al campus de Bellaterra s’ensenyen les polítiques de seguretat que després es traslladen al carrer. Iglesias-Lucía explica les claus de les càmeres de videovigilància i com, més enllà de la teoria, s’apliquen a la pràctica.
Quins efectes immediats tenen les càmeres de videovigilància en l’espai públic? Redueixen la criminalitat?
Tenir més càmeres no vol dir que l’índex de seguretat sigui més elevat, segons assenyalen els estudis realitzats sobre la matèria. La videovigilància és un condicionant més, però n’hi ha d’altres: per exemple, cal tenir en compte si el delinqüent troba factors d’oportunitat, com la falta de vigilància, determinades hores del dia… les càmeres faciliten la feina dels cossos de seguretat perquè permeten substituir el patrullatge pel visionament a distància. I més que en la prevenció de delictes, la captació d’imatges és molt útil com a base probatòria davant dels jutjats. Ja a posteriori.
Davant de quin tipus de delictes les càmeres tenen un efecte dissuasiu?
En els delictes contra el patrimoni, com els robatoris de vehicles, tenen un efecte dissuasiu perquè es duen a terme amb premeditació. En canvi, no donen el resultat que s’esperava en els delictes d’acció-reacció, com els de violència.
Quan es fa necessari col·locar càmeres?
No hi ha un escenari estandarditzat. Ni tots els municipis ho necessiten, ni tots els barris. La pregunta no és on les hem de posar, sinó: quin problema tenim? Se solucionarà amb les càmeres? Sempre cal una anàlisi prèvia abans d’instal·lar-les i tenir en compte tres factors: l’entorn, les normes i el comportament. Primer ha d’anar l’anàlisi i després aplicar la política, no al revés.
Quin paper jugar cada factor?
L’entorn s’ha de concebre en un sentit ampli. Mirar com està dissenyat l’espai públic, quin ús se’n fa i qui hi viu a prop. Pel que fa a les normes, parlem del marc jurídic i del marge d’actuació de la policia per aplicar-lo. I, per últim, quan parlem de comportament ens referim a la gent que hi viu a prop.
Hi ha alternatives a valorar davant les càmeres?
Podem entrar a valorar l’espai públic i com transformar-lo. Cal evitar els punts de visibilitat morta, un enllumenat insuficient i sobre si és necessari tenir-lo en bon estat. Si l’espai públic no està cuidat, es fa atractiu per als delinqüents. És el que anomenen la teoria dels vidres trencats.
Quins límits hi ha en l’ús de les imatges enregistrades?
Ha de ser en nom de la seguretat i el destí de les imatges només pot destinar-se a això. Ha de ser un instrument per a la policia i el poder judicial amb un interès legítim.
A Sabadell es planteja treure a concurs la captació de senyal i transmissió de les càmeres. S’acostuma a gestionar amb un model públic o privat?
Els dos models són possibles. Els serveis públics de l’Ajuntament es poden gestionar de forma directa o indirecta, a través d’una concessió. És important que en el plec de condicions es posin els requisits del servei perquè es gestioni de la manera més òptima.
Ciutat videovigilada: Sabadell ampliarà la xarxa de càmeres per controlar l’espai públic
