Comparteixen habitació i somnis a l’hotel d’Estepona. Juntament amb Mackay i Héber Pena, formen la colònia gallega del Centre d’Esports. Poques hores abans del partit decisiu contra la Cultural, Aarón Rey (AR) i Aitor Pascual (AP) ens expliquen com viuen aquesta concentració, la més llarga que mai han fet com a futbolistes. La connexió gallega vol fer història.
Com passeu el temps mort? AR: Jo soc molt d’estar-me al llit, per descansar i dormir. Una migdiada o… dues. Tens moltes ganes que arribi el dia del partit, però el rival no em fa perdre la son.
AP: Soc menys dormilega. Si l’Aarón està despert, juguem a cartes i si dorm, em poso una sèrie o vaig a l’habitació d’algun company.
Parleu molt dels partits? AR: És inevitable i també veus les xarxes socials, però jo intento parlar d’altres coses i alliberar la ment perquè si no acabaria somiant amb la Cultural.
Quina va ser la clau per no enfonsar-se després de rebre l’empat de l’Atlètic de Madrid B a l’afegit? AP: Va ser un cop molt dur, però va passar i no pots esborrar el marcador. Cal ser positiu, oblidar aquella jugada i no pensar en el passat sinó en el que continua i el que pot passar. Ens va sortir bé.
Tots els partits són a cara o creu. És com si fossin finals. Com us prepareu? AR: Doncs sabem que són una final i cal estar ben mentalitzats. A la lliga hem afrontat partits de molta exigència i això ens ajuda ara.
AP: Cal minimitzar els errors perquè només tens una bala. Por? No, però sí que tens respecte, saps que no pots fallar i no tindràs un partit de tornada per esmenar-ho.
En alguna migdiada se somia a fer el gol de l’ascens? AR: És clar que se somia amb això! El gol se’m resisteix aquesta temporada i seria fantàstic marcar en un moment tan important. Però ja signo pujar encara que marqui Ian Mackay.
AP: Mentiria si dic que no somio a fer el gol, donar una assistència a un company o que l’equip marqui en l’últim minut. Crec que l’Aarón es reserva el seu primer gol d’arlequinat per a aquesta ocasió…
Teniu pensada alguna bogeria en cas d’ascens? AR i AP: Farem el que ens deixin, perquè tampoc es poden fer gaires celebracions, però segur que caurà alguna cosa. Abans, però, toca concentrar-se en el partit de dijous i esperem poder seguir gaudint de la concentració. Estaríem aquí un mes si és per lluitar per un ascens.
