[Per Josep Mercadé, periodista]
La identitat sabadellenca, tantes vegades malmesa, curiosament manté en el Centre d’Esports aquest sentiment de pertinença cada cop que ha assolit un ascens. El futbol canalitza sensacions d’alegria en uns moments en que precisament no anem massa sobrats d’il·lusions, la qual el converteix en una mena de bàlsam.
L’espontaneïtat dels aficionats que diumenge al vespre van sortir al carrer de forma totalment desfermada agafa una dimensió especial i diferent. L’ascens a Segona A del Centre d’Esports serveix d’excusa perfecte per a un rebrot (esperem que no pas de Coronavirus, sinó d’eufòria). Portem cinc mesos de pandèmia i el que fins ara més hem sentit ha estat un llenguatge bèl·lic, mentre tot depenia del govern central, i un de més ambigu quan la gestió ha passat a mans de la Generalitat.
En qualsevol cas, el que sí patim és una limitació de les nostres llibertats cada cop més gran. Quan surts de casa i et deixes la mascareta (a mi em passa sovint) tens la sensació que estàs delinquint. Sobretot si et creues amb algú que et mira amb desconfiança. No faig cap crida a la desobediència, però constato que cada cop serà més difícil mantenir aquesta disciplina. Sobretot si les mesures adoptades fins ara acaben endurint-se molt més.
A diferència del que passa a d’altres països, aquí partim de la premissa que tots som uns informals i les autoritats no gosen apel·lar al sentit comú que està sent pràctica més o menys habitual a d’altres indrets del nostre continent a l’hora de limitar les conductes de la població.
Per això és tan important mantenir vives les il·lusions malgrat les amenaces. La factura de la pandèmia és molt elevada entre les persones que malauradament han contret la malaltia i han patit els seus efectes més greus. Però comencen a aflorar els efectes psicològics i de conducta que d’ara endavant anirem veient com creixen. Alguns van lligats a la situació econòmica, però d’altres són imputables a les alteracions provocades per la pròpia pandèmia.
En tot això els mitjans de comunicació hi juguem un paper molt important. Els canvis en l’estat d’ànim a vegades van molt lligats a com s’expliquen les coses. Com que ens trobem en una situació nova tothom està obligat a fer un aprenentatge. També és important la predisposició i la capacitat de dotar de suficient il·lusió per fer front a la situació. L’ascens del Centre d’Esports ens hi ajuda. Sobretot per la capacitat de contribuir al contagi col·lectiu d’aquesta il·lusió.
