La vida social dels adolescents i joves ha tornat a aflorar aquest darrer mes, després d’haver estat encapsulada dins de paràmetres digitals. Les trobades d’amics, amb abraçades i contacte, són inherents a aquesta franja d’edat. I és una certesa que la prudència generalitzada dels primers retrobaments, en alguns casos, ha anat diluint-se fins a quedar traduïda en imatges controvertides. Sobretot, de quedades multitudinàries on les mesures de seguretat són massa relaxades.
No és un comportament exclusiu dels joves, ni els engloba a tots. El fet que generalment siguin asimptomàtics, però, els converteix en potencials transmissors. En aquest sentit, campanyes institucionals de conscienciació i missatges polítics, entre els quals el del president Quim Torra, han reiterat crides al col·lectiu a ser “responsables”. Això, a molts, els ha fet sentir col·locats enmig d’una diana de “culpabilització”.
Fins a quin punt la seva activitat social ha repercutit en rebrots? Concretament, a Sabadell, cap dels “petits rebrots” han estat produïts per joves. Així ho explica el cap de Malalties Infeccioses del Taulí, Manel Cervantes. “L’evidència científica ens diu que no són els primers transmissors”, apunta. De fet, explica que cap de les persones grans que han ingressat últimament a l’hospital han estat encomanades per un jove. “Hi ha hagut més contagis a les empreses que entre jovent. No tenim la impressió que siguin la font
principal”, afegeix.
Ara bé, Cervantes manifesta la importància d’evitar aglomeracions a espais, sobretot tancats, de contacte social, entre els quals bars o discoteques. Llocs on coincideixes amb gent amb qui no et veus usualment, “especialment a festes”. I encara més si és sense mascareta. “Això val igual per a gent jove que per a gent gran”, insisteix.
En aquests moments, no hi ha cap menor de 30 anys ingressat per coronavirus al Taulí. La mitjana de pacients és superior als 40 anys.
Què en pensen ells?
