Sabadell podria gastar entre 1,5 i 2 milions d’euros més a canvi de cedir els estalvis municipals a l’Estat. Segons les estimacions realitzades per fonts municipals al D.S., el nou marc legal permetria un augment considerable de la despesa. El preu a pagar, però, s’allargaria més enllà d’aquesta dècada.
El govern d’Espanya –amb el suport parcial de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP)– vol alliberar el límit de la despesa dels ajuntaments, però amb unes condicions rígides: els ajuntaments hauran de deixar els diners de la caixa municipal –gran part dels romanents i superàvits– a l’Estat, que els retornarà l’import amb interès negatiu (-0,192% anual) a deu anys vista (2030) o positiu (+0,05%) si allarguen el préstec a l’Estat fins al 2035. És probable que, per gastar més ara, els municipis rebin menys del que han cedit en un futur.
Acceptar aquest marc permetrà als ajuntaments gastar el 35% del romanent. Després d’anys d’estalvi forçós per la normativa estatal, l’Ajuntament de Sabadell acumula 45,6 milions d’euros en romanent, amb un estalvi net del 2019 de 9,6 milions d’euros.
Toca rebre i toca cedir
Quants diners s’haurien de cedir a l’Estat? Segons fonts municipals, no s’haurien d’enviar els 45,6 milions, sinó una part: entre 5 i 7 milions d’euros, després d’extreure amortitzacions i despeses ja realitzades, com els 7 milions d’euros que s’han invertit fins ara per fer front als efectes de la Covid-19. I d’això, què es podria gastar des de Sabadell? Els Serveis Econòmics de l’Ajuntament n’estan estudiant l’impacte. Es pot estimar, a partir de la informació sobre el romanent, que es podria disposar d’una forquilla d’entre 1,5 i 2 milions d’euros extres.
Per fer-se una idea de la importància de la quantia, es pot comparar amb inversions reals que s’han d’executar enguany: alguns exemples són les reformes al polígon de Can Roqueta, amb un cost d’1,6 milions d’euros; la fase 3 de les obres al Parc de les Aigües, 891.578 euros; la reurbanització del carrer de l’Onyar (Torre-romeu), 770.196 euros; o l’ampliació de la flota d’autobusos per a la TUS (83.017 euros).
En cas que l’Ajuntament s’aculli al pla de despesa i disposi d’aquests milions, en què es podrien gastar? En tot allò que sigui competència pròpia de l’Ajuntament i que tingui vinculació directa, o no, amb la Covid-19. Per exemple, es podran utilitzar els fons per incrementar l’oferta d’habitatge públic i equipaments municipals, fer més zones per a vianants i carrils bici, entre altres polítiques de transport públic i sostenibilitat.
El govern sabadellenc, dividit
L’Ajuntament de Sabadell, de moment, no es pronuncia sobre les noves condicions establertes per l’Estat. L’executiu local es guarda les seves cartes, i sosté que la proposta de l’Estat està en estudi i que s’esperarà a la represa del curs polític per prendre una decisió. La falta d’un posicionament respon també a una falta de consens en el mateix executiu. Hi ha discrepàncies entre els dos socis del Govern municipal –PSC i Podem–. Els grups polítics integrants a l’executiu sabadellenc sí que s’han volgut posicionar, per separat: els socialistes s’alineen amb el govern de l’Estat. El tinent d’alcaldessa i regidor Pol Gibert apunta que l’Ajuntament s’acollirà a la mesura si permet gastar més. “Si ens convé, ho farem”, ha assenyalat el regidor, que apunta que el nou marc permetrà disposar de “més diners disponibles en un moment en el qual hi ha tantes necessitats a la ciutat” i que el que ha fet estralls als ajuntaments és la Llei Montoro –la Llei d’estabilitat pressupostària–.
Per contra, Podem no amaga les seves discrepàncies. La regidora podemista, Marta Morell, afirma clarament: “No és l’acord que ens agradaria. Els ajuntaments hem de tenir totes les eines financeres necessàries per garantir la recuperació social i econòmica de les ciutats”.
L’oposició vol aixecar la ‘Llei Montoro’
És excepcional que ERC, Crida, Junts i Ciutadans coincideixin. La nova política sobre la despesa municipal ha unit tots els grups de l’oposició: s’oposen a la posada en marxa dels plans de la Moncloa i reclamen derogar la Llei d’estabilitat pressupostària, que condiciona les arques municipals. “S’ha d’abolir la Llei Montoro, tal com es va comprometre el PSOE en les darreres eleccions”, apunta el portaveu republicà, Gabriel Fernàndez. “L’Estat és qui ha de demanar els recursos perquè té més capacitat i no treure els estalvis dels ajuntaments”, afegeix Adrián Hernández, de Ciutadans. La formació constitucionalista i els republicans presentaran conjuntament una moció en el ple municipal de setembre per rebutjar l’adhesió de Sabadell a la nova fórmula per la despesa municipal.
Des de la Crida, Anna Lara parla en termes de “nova estocada a la poca sobirania” dels ajuntaments. “Els ajuntaments no poden finançar l’Estat. Som la primera trinxera. Hauria de ser del revés”, se suma Lourdes Ciuró (Junts), que creu que el préstec a l’Estat pot condicionar encara més les arques municipals: “No s’hi val a deixar uns diners, que potser et tornaran o no, i que l’Ajuntament es quedi amb deutes sense amortitzar”, assenyala la portaveu de Junts. Enmig de l’encès debat, ERC, Crida i Ciutadans exigeixen un posicionament clar a l’Ajuntament i es dirigeixen a l’alcaldessa, Marta Farrés: “Ha declarat que la seva prioritat és Sabadell, però veiem que no és així. Els interessos del PSOE per davant de la ciutat”, exposa l’anticapitalista Anna Lara.
