Segurament que no ens equivocaríem de gaire si exposéssim que cent anys enrere la Festa Major era molt més celebrada, gaudida i aplaudida que ara. La bonança econòmica que s’havia aconseguit entre els anys 1914 i 1918, quan les fàbriques franceses estaven aturades i a Sabadell es treballava de debò i sense parar, donava per planificar uns amplis i ambiciosos programes de Festa Major.
És veritat que també es vivien temps convulsos. Entre 1910 i 1919 es varen viure vagues, lockouts d’empreses i tota mena de disturbis laborals i socials. Potser per aquest motiu, la Festa Major era més necessària que mai, per tal de temperar els ànims i per millorar la convivència entre tots els veïns de la ciutat.
Aquell esperit de gaudir d’allò més de la Festa Major va durar les dècades dels anys 20 i inicis dels 30. Fins a la Guerra Civil. Després van canviar molt les coses.
Marià Burgués explicava que a finals del segle XIX i inicis del XX, la Festa Major de Sabadell servia per marxar de la ciutat; a prendre banys; a veure parents de lluny, o simplement per ser fora. Hi havia moltes societats i molta afició al ball, però aquells dies no es feien sessions de ball, ni de tarda ni de nit. La gent es mudava, tan sols perquè era festiu. L’Aplec de la Salut havia mort la Festa Major. La festa gran de Sabadell era l’Aplec.
També explica Burgués que la Festa Major de la Creu Alta era molt més popular, seguida i celebrada. Abans de la segregació de Sant Pere de Terrassa, l’any 1904, la d’aquell poble semblava mitja Festa Major de Sabadell. El dilluns de la festa, a la tarda, tots els que podien deixar la feina –els oficis i els teixidors a mà– anaven a berenar a la Creu Alta. A Ca la Rossa i a Ca la Xaixa no bastaven de fregir porc fresc. La bestiola havia estat morta la vigília de la festa. Els sabadellencs l’engolien amb deliri.
A partir dels primers anys del segle XX, la Festa Major de Sabadell es va anar revifant fins a arribar als anys 20, en què es varen viure uns anys en què la celebració va ser extraordinària. Es van viure unes jornades de festa, de traca i mocador. A més dels solemnes actes religiosos i socials; processons i exposicions; balls de gala i altres; simulacres i castells de focs, les celebracions esportives eren seguides per multitud de públic. Curses de bicicletes, de motos, de cotxes i, fins i tot, exhibicions aeronàutiques. Aquells anys coincidien amb l’inici de l’aviació a Sabadell.
El programa de la Festa Major del 1924, que es celebrava els dies 1, 2, 3, 4 i 5 d’agost, anunciava, en castellà: “Oficios Solemnes, Sardanas, Exposiciones, Procesión, Salvas y Fuegos Japoneses. Gigantes y cabezudos. Conciertos vocales e instrumentales. Fiestas Esportivas: Carreras de Bicicletas, Velomotores, etc. Partidos de Hockey y Foot-Ball. Gran festival infantil en el Parque Natural Bosque Feu. Concurso local de sardanistas. Simulacro de los Cuerpos de Bomberos y Cruz Roja. Espléndidas iluminaciones y adornaje de las principales calles, plazas y paseos. Bailes públicos y de Sociedad. Majestuoso entoldado oficial. Función de Gala. Fuegos artificiales. Concurso Nacional de tiro de pichón a brazo y a jaula. Fiesta del Ahorro. Fiestas Populares. Bailes Populares de la Comarca del Vallés, etc.”.
El bosc de Can Feu
La Festa Major dels anys 20 es celebrava en el magnífic envelat i als carrers i places, però un dels llocs que va donar més joc va ser el bosc de Can Feu. A partir del 1904, el bosc es va obrir a la ciutat. Amb el permís del senyor Josep Nicolau d’Olzina, el bosc de Can Feu va ser seu d’actes esportius, culturals i socials amb presència de milers de sabadellencs.
A partir del 1907, el bosc va ser elegit per celebrar-hi diferents actes. Entre 1912 i 1931, va ser l’escenari de sardanes, balls, concerts, actuacions corals i actes infantils.
La Festa Major del 1915, al Pla de l’Amor, anomenat popularment Teatre de la Natura, s’hi va representar Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, amb l’assistència de 10.000 persones i la presència del mateix autor, que es va desplaçar des de la seva residència d’estiu de Matadepera. Àngel Guimerà ja coneixia el bosc de Can Feu, atès que l’any 1909 ja hi havia rebut un homenatge.
Per la Festa Major del 1917, es va representar, amb un èxit clamorós, l’òpera Carmen de Georges Bizet i a la festa Major del 1922, el concurs de sardanes va aplegar gran quantitat de participants i de públic assistent.
Sens dubte, la Festa Major d’aquells anys tenia l’èxit assegurat.
