[Per Josep Mercadé, periodista]
Encara que no ens ho sembli, la pandèmia ens farà avançar més que retrocedir. Malgrat que el pessimisme intenta imposar-se (hi ha moments que és difícil no deixar-se emportar per aquest sentiment general), són molts els motius per pensar que en sortirem més forts. Des de fa sis mesos vivim pendents de com evoluciona la Covid-19. La nostra ment es manté d’allò més activa i, tot i les dificultats, cerquem alternatives per conviure amb aquesta situació mai experimentada.
Propostes i projectes com el de la transformació de la Gran Via posen de manifest que, malgrat tot, cal seguir endavant. Si abans de la pandèmia ens queixàvem que Sabadell pateix una manca de projecte de ciutat, el que està passant des del mes de març teòricament hauria d’agreujar encara més aquesta mancança. De cop, cal fer front a necessitats bàsiques provocades pels efectes de la Covid-19 sobre l’economia.
“Ha plogut sobre mullat”, hem sentit a dir moltes vegades. Sí, és cert, però també ho és que davant d’una situació com aquesta no ens podem quedar de mans plegades. Idees? No sé si n’hi ha gaires a la ciutat. A vegades, veient el comportament de les forces polítiques que ens representen aquí, allà i més enllà, penso que és difícil trobar-hi el desllorigador. No obstant això, la feina a fer és molta i cal començar immediatament.
Per això, quan sento a parlar de projectes com el de la Gran Via penso que no passi com massa vegades que ens hem perdut en declaracions més o menys afortunades i la feina ha quedat per fer. Està bé tenir projectes, però encara més poder-los realitzar. Ja sabem que els processos de transformació són molt feixucs, però el cas de la Gran Via és un bon exemple d’haver estat marejant la perdiu durant els darrers 40 anys i no haver trobat solucions, encara que n’hi hagi que depenguin d’altres administracions.
Vincular un traçat viari a altres espais de transformació és perfecte per fer un projecte de gran abast. En aquest cas, ens parlen del Ripoll, urbanitzacions d’espais propers, etc. Tot està molt bé. Però també aconseguir la connivència de totes les forces polítiques. Per fer-ho caldrà trobar un consens que no pot ser res més que aprofitar planificacions fetes per anteriors consistoris, adaptant-les, això sí, a la nova realitat. Ai las! Aquí rau la mare dels ous. És el que ens ha de moure a seguir endavant. Certament, tenim molta feina per fer.
