Oci i cultura

Covadonga amaga la ‘Sixtina’ de Sabadell

La capella de l’antic monestir de les Carmelites / VICTÒRIA ROVIRA

Les relacions entre espiritualitat i art contemporani no sempre han estat fluides. I tanmateix, no cal anar fins a la Capella Sixtina de Miguel Àngel per trobar relacions de promiscuïtat artística i religioses. El pintor expressionista Henri Matisse va decorar els vitralls de la capella del Rosaire a Colònia (Alemanya). A Houston es troba la Pollock Chapel. Més recentment, Miquel Barceló va actuar a la Seu de Palma. I geogràficament més a prop, Sean Skully va intervenir a l’església de Santa Cecília de Montserrat.

Ara és Sabadell qui descobreix la seva intervenció artística en un espai religiós. O més aviat, que ho havia estat. Es tracta de la Capella Blava, intervinguda pel quasi nonagenari Alfons Borrell, probablement el pintor en actiu més famós de la ciutat.

La capella es troba a l’antic monestir de les Carmelites, al carrer de Quevedo. Amb el dinosaure a terra que és l’Artèxtil i la bocana al riu Ripoll com a veïns, el monestir va quedar abandonat amb la marxa de les Carmelites, a principis dels anys 2000.

La capella de l’antic monestir de les Carmelites / VICTÒRIA ROVIRA

Des de l’any 2017
No seria fins a l’any 2017 que hi arribaren els nous inquilins: la comunitat dels Drapaires d’Emaús, implantada a Sabadell fa 40 anys, que es traslladaven des de la seva anterior ubicació al carrer de Migdia. I secularitzaven el monestir.

Seu va ser el repte de decidir què fer amb l’antiga capella funerària, on es conservaven les despulles de dues monges de clausura. “És un espai de memòria, espiritual, no s’hi podia fer un rebost”, exemplifica l’historiador de l’art Patxi Ocio Casamartina, també vinculat a la comunitat. Aquí entra Alfons Borrell, a qui li proposaren fer una intervenció artística. El procés ha durat més de dos anys, ja que calia rehabilitar la capella i traslladar les restes de les dues monges al cementiri de referència de la seva congregació.

Finalment, el passat 3 de febrer, Borrell va donar per finalitzada l’obra. “Presenta un diàleg entre la vida i la mort”, contextualitza Ocio Casamartina, “basat en el contrast de colors”. El blau simbolitza la mort i és predominant a l’espai exterior. Borrell juga amb aquest color a l’entrada, que al visitant li fa caure com una llosa. A dins troba el taronja, que és llum.

La capella de l’antic monestir de les Carmelites / VICTÒRIA ROVIRA

Sense símbols religiosos
“Tanmateix, no hi ha cap símbol de religió a l’interior”, explica Ocio Casamartina, “de manera que qualsevol persona s’hi pot sentir bé; tant religiosa com no, tant catòlica com musulmana, budista...“. De fet, és una capella secularitzada. Resten, això sí, quatre sepulcres, buits, tot i que un d’ells, il·luminat amb el taronja de la vida.

Fa tres setmanes que van començar a fer visites a la Capellla Blava entre els amics del pintor (amb il·lustres visitants com Perejaume i Jordi Alcáraz). Però no ha estat fins aquesta setmana que han fet unes visites en col·laboració amb l’Acadèmia de Belles Arts, que justament acull aquests dies una mostra pictòrica de Borrell. Ambdues, imprescindibles.

La capella de l’antic monestir de les Carmelites / VICTÒRIA ROVIRA

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top