Seguint els passos de Toni Bou. El cap de setmana passat, a poc menys de mitja hora de l’Autodromo Nazionale di Monza, a la petita població de Lazzate, al nord d’Itàlia, Pau Martínez (11-01-2003) es va proclamar campió del món de Trial 125cc després d’un campionat immaculat. El jove sabadellenc ha tocat el cim després de guanyar cinc de les vuit proves disputades a Isola 2000 (França), Pobladura de las Regueras (Espanya), Sant Julià de Lòria (Andorra) i Lazzate (Itàlia): “Sota pressió acostumo a fer menys errors. M’agraden els reptes difícils”, comenta un eufòric Martínez.
Nascut a Sabadell i resident al barri del Poblenou, aquest estudiant de segon de batxillerat ha tocat el primer dels ceptres que espera conquerir en els pròxims anys: “El meu somni era guanyar un Mundial, i ara ja puc dir que ho he aconseguit. No m’aturaré aquí, perquè m’agradaria poder-m’hi dedicar professionalment i qui sap si aixecar-ne algun més”, explica.
El camí fins a convertir-se en campió mundial ha anat al mateix ritme amb què el Pau ha superat i supera cada cap de setmana els diversos obstacles d’una cita puntuable. Al Nadal de l’any 2005, el seu pare Jordi, el gran culpable de transmetre aquesta passió per les dues rodes, va regalar-li la primera Xispa. I només quatre anys més tard, amb sis anys, competia al Campionat de Catalunya, competició que ha dominat any rere any: “Van ser molts campionats, competint en categoria verda, blava i groga… Aquells temps era el meu hobby, no ho veia com una opció de vida”, reconeix.
Mentre el curs escolar li brinda una petita treva entre exàmens i exàmens, s’instal·la a La Clau, a Sant Llorenç Savall, el petit oasi dels trialeros per continuar aprenent entre els millors, amb pilots com Jaime Busto, company d’equip del sabadellenc, o amb Gabriel Marceli, campió de Trial 2: “Sempre que m’ho permet el meu horari de l’institut m’escapo al matí. Entrenar amb pilots com ells m’ajuda a millorar cada dia. Si no puc, hi vaig a les tardes”, comenta resignat.
Pau Martínez durant una de les proves del Mundial / M. CALVO (CEDIDA)
Fa sis anys, l’any 2014, s’estrenava al Campionat d’Espanya, en categoria juvenil B, i l’estrena no podia ser més positiva: campionat d’Espanya, que li va obrir les portes de bat a bat de l’equip MRW Trial Team, per després passar a l’estructura Vertigo.
Tres títols més estatals –cadet, i júnior, en dues ocasions– per saltar a Europa, on també va guanyar el Youth Trial. Tot i acumular més d’una desena de títols en els diversos àmbits –català, estatal, europeu i mundial–, el ressò mediàtic deixa molt a desitjar en comparació amb el campionat de velocitat. I això, preocupa el Pau de cara a la temporada vinent, que a hores d’ara continua sense un calendari a expenses de la pandèmia: “Econòmicament és complicat trampejar-ho. Sense visibilitat costa despertar l’interès dels patrocinadors. Compara el ressò a Moto 3 amb el de Trial 125cc”, lamenta.
Dougie Lampkin i el pitrall
A Lazzate, més enllà del supercampió Toni Bou i l’italià Matteo Grattarola, vencedor en categoria Trial 2, Pau Martínez era el més feliç entre la família trialera. Tot i el context actual, on les celebracions s’han d’ajornar fins que la pandèmia ho permeti, el sabadellenc va poder treure’s l’espina un cop va centrar bona part dels elogis d’un dels ‘grans’ del trial. L’heptacampió del món i team manager de Vertigo,
, va rendir-se a l’exhibició del nou campió mundial: “S’ha convertit en un amic. Em va fer molta il·lusió que em signés el seu pitrall i me’l dediqués. Soc un afortunat per poder-lo tenir a prop i aprendre d’ell”, se sincerava.
Però per si no n’hi hagués hagut prou, Toni Bou també va afegir-se a la festa: “Ens vam intercanviar les samarretes commemoratives. I això diu molt d’un pilot que ha aconseguit 28 títols mundials. Al final, et demostren que són persones normals, molt humils”, reflexionava. El temps dirà si d’aquí a uns anys Pau Martínez pot assaborir, almenys, el que significa guanyar un dels vint-i-vuit títols del pilot de Piera.
