[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Conec el Miquel Comes des de joves, quan érem comunistes a la clandestinitat a la Joventut Comunista de Catalunya, organització juvenil del PSUC. Amb la que està caient ho tornarem a ser. No de joves, sinó de comunistes. I espero que no calgui tornar a la clandestinitat, si Déu vol i Manuel Marchena and Cia. no ens hi obliguen. El Miquel va patir un accident de cotxe molt greu a Cantàbria. Un metge, emulant al Dr. House avant la lettre, li va dir per animar-lo que mai tornaria a caminar. Ell, erra que erra, es va anar recuperant amb força i determinació. Quan va quedar campió d’una cursa de cross se’n va anar a veure el metge i li va explicar.
Recordo un temps en què ell sortia de casa seva al carrer de Montserrat, es posava a córrer fins a la Mola, tornava i després esmorzava. Com aquell qui no vol la cosa. Així cada dia. Va acabar essent l’entrenador de l’equip espanyol d’esquí de fons. Va agafar un grup d’adolescents i els va conduir molt amunt en l’esquí de fons mundial. Va ser l’etapa del 1984 al 1992.
Toni Bericat va ser el primer sabadellenc a pujar un 8.000, ho va fer al Shisha Pangma de 8.027 metres el 1992. A en Miquel, però, li costa viure a la ciutat i es va apuntar a una expedició a l’Himàlaia. Va ser el segon sabadellenc a fer un pic de més de 8.000 metres. Va pujar l’any 1998 al Cho Oyu que en fa 8.201.
Continua fent guia de muntanya a la Vall d’Aran i de monitor de busseig al Cabo de Gata, si qualsevol esport li és proper, fins i tot baixar als avencs més profunds.
I ara, trenta anys després, la Real Federación Española de Deportes de Invierno li ha concedit la Medalla al Mèrit Esportiu 2020. Un acte de justícia.
Aquesta ciutat és una ciutat curiosa, mai és capaç de reconèixer els mèrits dels seus. Som eixuts i poc donats a homenatjar ningú. Així que ha de ser algú que des de Madrid recordi un sabadellenc que va posar les bases de l’esquí de fons a Espanya.
Un dels elements clau del republicanisme és el fet de concebre la ciutat com una obra col·lectiva. És important reconèixer els ciutadans que han fet aportacions significatives perquè llença un missatge a les noves generacions: sigues un republicà exemplar, fes, de la forma que vulguis, la teva contribució a la ciutat.
