[Per Juanjo Cáceres, investigador i docent]
En el decurs dels darrers mesos ha crescut la preocupació per les conseqüències de la pandèmia sobre la gent jove i per adaptar les polítiques de joventut a una nova realitat. Aquesta inquietud l’han compartit professionals, experts, administracions, entitats i joves en jornades com (RE) Connectem-nos. Joves i professionals en el nou context social, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme, o la 38a Jornada de polítiques locals de joventut: I ara què?, organitzada per la Diputació de Barcelona.
Es tracta d’una preocupació ben justificada per les dades d’impacte recollides en diferents estudis i enquestes. Per exemple, els retrocessos en les taxes d’activitat, d’emancipació i d’ocupació juvenil a Catalunya han quedat plenament reflectits en l’enquesta de població activa del tercer trimestre del 2020, amb importants caigudes respecte al mateix període de l’any passat. En el cas de la taxa d’ocupació, un retrocés de 7 punts.
Els estudis locals no dibuixen un panorama diferent. L’enquesta a la joventut de Barcelona, presentada el dia 2 de novembre, subratlla que un 37% de joves van baixar el rendiment educatiu el curs passat, que un 24% declarava problemes per pagar les despeses de la llar i que un 52% s’havia vist afectat psicològicament pel confinament. En efecte, el benestar emocional dels joves ha empitjorat a conseqüència de la pandèmia: l’enquesta del CEO de l’abril passat, feta durant el confinament a gent de tot Catalunya i de totes les edats, revelava que la població entre 16 i 24 anys donava els pitjors resultats en estat d’ànim o en dificultats per dormir.
Davant d’aquest escenari sobrevingut, els serveis locals de joventut van haver d’adaptar-se ràpidament a noves formes de suport i assessorament telemàtic. Segons dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, el 70% de les àrees de joventut i el 97% dels serveis d’atenció jove de Catalunya es van mantenir actius durant el confinament. Cal remarcar, però, que aquesta transició no ha estat ni segueix sent gens fàcil, perquè com els professionals recorden sovint, el treball presencial és insubstituïble.
D’aquesta dura realitat s’ha parlat ben poc. Els mitjans segueixen invisibilitzant els problemes reals de la joventut i, en canvi, segueixen emmarcant els joves en conductes negatives. Ho hem vist darrerament durant els aldarulls esdevinguts a diverses ciutats catalanes i espanyoles en protesta per les noves mesures contra la Covid-19. Precisament just després que es presentés un estudi sobre el tractament mediàtic dels joves en la premsa digital catalana, fet pel Grup Barnils, on s’havia detectat, sobre una mostra analitzada de 692 peces informatives, que el 44,9% presentaven un to negatiu, mentre que només un 23,6% eren positives. A més, el 34,5% eren notícies estigmatitzants, principalment per associació amb agressivitat i violència.
En definitiva, són i seguiran sent temps difícils per a la joventut. Des de l’àmbit local i autonòmic caldrà preservar i potenciar els espais de suport i acompanyament en tots els sentits. A Sabadell, haver mantingut oberts els espais joves dels centres cívics tot l’estiu ha estat un gran encert, com també ho és donar continuïtat a activitats presencials, malgrat les noves restriccions i mentre la pandèmia ho permeti. Però a mitjà i llarg termini, cal respondre les mateixes preguntes a tot arreu: quines polítiques de joventut cal prioritzar en la nova realitat? Perquè és imprescindible assegurar-nos que els i les joves no queden enrere.
